conferències de temàtica més global i integradora. La primera, a càrrec del Prof. Gérard Soutadé, va estar dedicada a ressaltar el significat dels processos freds heretats i actuals en la configuració morfològica d'Andorra (Un glacier, une nation: l'Andorre). La segona, assumida pel Prof. André Baudière, va tractar sobre la substitució fitogeomorfològica que es detecta actualment al paisatge supraforestal de les muntanyes catalanes (Évolution récente des formations superficielles et de la végétation associé sur les hautes terres catalanes). I la tercera, exposada pel Prof. José L. Peña Monné, va efectuar un balanç actual dels estudis realitzats sobre processos de clima fred a Espanya, on es va ressaltar, a més, futures vies d'actuació (Los estudios sobre procesos de clima frío en España: balance y perspectivas).

Intentar relacionar per blocs temàtics els treballs presentats no és fàcil ja que el contingut d'alguns d'ells resulta plural. Un assaig de classificació podria ésser el següent:

Ponències preocupades per qüestions climàtiques o significant el clima una part molt destacada, resulta la de J.M. Raso et al. (Oscil·lacions termomètriques a l'entorn de 0° a Andorra) i la de M. Ramos et al. (Evolución térmica de la capa activa en la estación geomorfológica de la planicie La Feixa-La Màniga, 2.150 m (macizo de Calmquerdós. Pirineus Orientals). I pel que fa a repercussions climàtiques en fets geomorfològics, la d'E. Martínez de Pisón et al. (Medidas de precipitación nival y de dinámica glaciar en el Pirineo español (l987-1997)) i la de M. Frochoso Sánchez et al. (La alta montaña cantábrica: condiciones térmicas y morfodinámica en los Picos de Europa).

Un altre grup de ponències, el més nombrós, centra l'atenció prioritària en temes geomorfològics. Sobre dinàmica actual de determinades morfologies s'ha d'assenyalar el treball d'E. Serrano Cañadas et al. dedicat a mostrar la funcionalitat de glaceres rocalloses (Glaciares rocosos activos de los Pirineos. Implicaciones ambientales). Pel que fa a