accelerat quan els canvis tecnològics han desenvolupat un determinat desenvolupament econòmic i una nova organització de l'espai facilitada per les noves xarxes de transport." [p. 185] Però el poder demostrar no és pas una conclusió que vagi a missa. Aquest toc possibilista es repeteix en el paràgraf de recomanacions adreçat al client planificador: "L'estudi processual de la industrialització i de la xarxa de transports ens permet recollir una sèrie d'idees que poden ser molt útils per a evitar l'accentuació dels desequilibris regionals i que el motor del nucli regional es pari, amb la qual cosa s'aturaria el cercle acumulatiu de Myrdal i es podria entrar en una fase de desacceleració del desenvolupament que perjudicaria tota la comunitat." En canvi, al client acadèmic se li endossa una més que solemne afirmació de fe en els mètodes quantitatius per a escarni de descreguts i sacseig de desmemoriats: "La Geografia, unida amb la Història, produeix ensenyances que els geògrafs no podem permetre'ns de menysprear, encara més si

podem completar els raonaments geogràfics amb l'ajut de noves tècniques quantitatives que esdevenen eines de primera mà per a qualsevol recerca."

Amb això es clou una obra que, més enllà dels seus objectius circumstancials, crec que podria ser, -a mí també m'agrada el toc possibilista-- de gran interès per a orientació d'estudiants de Geografia i d'Història en el domini de la Geografia Regional Històrica. Una branca en la qual Oliveras excel·leix, i enalteix amb aquesta obra.

Pau Alegre