Catalunya en nombre de fàbriques, de personal i de capitals. És clar, la indústria cotonera al capdavant. En aquest context Oliveras ens ofereix un altre exercici quantitatiu prou revelador. En formar els índexs de localització i jerarquia industrial de les localitats mitjançant una anàlisi rang-talla troba que "Barcelona, la ciutat primicera de la regió té, en comparació amb totes les altres i segons la regla rang-talla, una població en un 90% superior a la que li correspondria si el sistema jeràrquic dels nuclis de poblament fos equilibrat o normal". [p. 184] Catalunya a finals del dinou ve a ser Barcelona i la seva perifèria. I el futur d'aquests sectors perifèrics era ben magre. Segons Oliveras, "sense iniciatives i sense recursos, el cercle acumulatiu de la pobresa avança inexorablement." [p. 184]

El repàs de l'actuació de la Junta de Carreteres de Catalunya (1848 i ss.) és l'eix del capítol dedicat a la formació de la xarxa moderna de transports bo i seguit de la formació de la xarxa ferroviària. El paper de l'estesa de

la nova xarxa de comunicacions com a inductor de desequilibris queda ben certificat: "El traçat ferroviari reforça la xarxa bàsica de carreteres i es desenvolupa entre les àrees més poblades i d'orografia més planera" (...) "El ferrocarril desfà mercats comercials i afavoreix el paper d'una regió econòmica centrada a Barcelona, al mateix temps que anul·la les antigues rutes costaneres que eren bàsiques per al proveïment de gra i farina de la ciutat comtal i de les altres poblacions litorals." [p. 183] La construcció --hi ha qui en dirà 'implementació'-- del model lineal esmentat abans és manifesta sense embuts en el títol del darrer capítol ordinari: els desequilibris demogràfics com a efecte de la indústria i la xarxa de transports.

Del capítol extraordinari, el de les conclusions, se'n poden remarcar diverses afirmacions. Vegeu-ne unes mostres. "Al llarg d'aquesta recerca s'ha pogut demostrar àmpliament que els desequilibris actuals de Catalunya no són producte de l'atzar, sinó que s'han format a través del temps i s'han