major densitat de població d'aquestes zones..." [p. 181]. Zones que també gaudien de la màxima accessibilitat territorial com ho demostra una anàlisi quantitativa específica basada en les dades del Diccionario de Madoz. Zones, en fi, que també disposaven de les comptades carreteres de les xarxes de transport tradicionals. Altrament calia anar a bast. El corol·lari d'aquesta manca de dispersió uniforme d'activitats i infraestructures del transport és la constatació d'alguns desequilibris territorials preexistents cap a mitjan segle [XIX]. Molt especialment els demogràfics. Amb això es clou la primera part que abasta, si fa o no fa i tirant llarg, fins a finals de la dècada dels quaranta.

El capítol cinquè fa de frontissa: anàlisi geogràfica de la implantació de la indústria moderna en el decurs del segle XIX. El caient geogràfic de l'obra passa a segon terme i s'hi discuteixen les perioditzacions dels processos de mecanització del tèxtil, dels canvis energètics: vapor i hidràulica...

"Les desigualtats territorials es van fent evidents amb la implantació de la indústria moderna, fonamentada en el maquinisme i el vapor o la turbina hidràulica. Les noves tecnologies no es concentren equitativament per l'espai, sinó que per raons d'eficàcia econòmica es concentren en un espai regional reduït" [p. 181] És l'únic capítol en el qual no es presenta cap mapa.

El discurs de la segona part és un calc de la primera. Això és, l'aplicació d'un model basat en una equació lineal amb una variable independent materialitzada en el procés d'industrialització i en l'estat de la xarxa de comunicacions, les quals expliquen els desequilibris figurats per la variable depenent: el creixement demogràfic. Per a descriure la variable independent --"el paper de la industrialització"--, passa de les dades de Sairó- Madoz (1840 i ss.) a les que ofereix Giménez Guited (1862). La reelaboració de les dades del darrer autor en el capítol que versa sobre l'estat de la indústria catalana el 1861 gairebé constitueix un Atlas de la indústria a