L'aportació de Montserrat Galera té un enfocament ben diferent i, per tant, incomparable amb l'anterior. L'estalonament cronològic entre l'acabament del temps històric de les cartes mediterrànies, cap a mitjans del segle XVII, amb l'arrencada de la narració de Galera pot considerar-se estrictament casual. Però en un context més general, la desaparició dels obradors menestrals de cartes mediterrànies va ser la conseqüència de la difusió de les tècniques de gravat en les manufactures septentrionals per a la producció massiva de mapes. Tornem però al cas. Galera tenia per endavant una missió prou compromesa: defugir la simple enumeració cronològica de les peces cartogràfiques impreses del territori de Catalunya que se succeeixen a partir d'aquell segle, tan decisiu com qualsevol altre, fins a l'actualitat. Cal recordar que en té el coneixement cartobibliogràfic més aprofundit? Vegeu, per exemple, Els mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800 [Barcelona: ICC, 2001].

El fil conductor, l'enfilall adoptat per desgranar tanta perla, si non é vero, é ben trovatto. I prou innovador a les nostres latituds. Per bé que la relació entre les activitats bèl·liques i la representació del territori a l'època

moderna i, naturalment, des de Napoleó ençà, ha estat reconeguda de fa temps, no ho ha estat pas tant l'ús d'aquesta relació per a ordenar la producció cartogràfica d'un país. Un país, el nostre, que s'hi presta, per desgràcia, admirablement. És així per la seva vocació de pernil en l'entrepà castellanofrancès, pel cap baix des del segle XV -el quinze, heu llegit bé- i, per tant, escenari d'innombrables estossinades de les quals, el més sovint, les dissensions entre els mateixos nadius ha estat l'origen de la discòrdia. Fatxenderia a banda, és per tot això que el títol de l'aportació, guerra i cartografia a Catalunya als segles XVII-XX [pp. 119-195], sigui ben atractiu malgrat el deix ombrívol que necessàriament ens evoca qualsevol brega. El material cartogràfic avaluat per Galera com a representatiu de les activitats guerreres és fonamentalment imprès. En un estudi més ampli de la relació guerra-cartografia, però, hauria de contemplar-se també la producció manuscrita conservada als arxius. Recuperar-la és, sens dubte, una feinada. Serà en una altra ocasió.

Els episodis bèl·lics que Galera va considerar com els referents indefugibles de la producció cartogràfica durant el període estudiat són successivament: el dels Segadors, el de la