hipòtesi -o convicció- que les primeres cartes de navegar nasqueren de la recomposició de cartes parcials o regionals i de reports de mariners; que un patró o nauxer capaç de governar un vaixell anant per mar des de Mallorca a Acre, p.e., seria bo per a dibuixar un mapa o una sèrie de croquis basats en la seva experiència i en les senyes i punts d'enfilada o càrrega, referències físiques i humanes o urbanes del litoral, no em queda més remei que tractar de desempallegar-me del dilema pervers 'itàlics contra mallorquins'" [p. 47] És mercès al referent del procés de producció com no cau en contradicció quan manifesta el seu punt de vista de la controvèrsia amb un, "ara per ara, l'arrel itàlica de les cartes portolanes més antigues sembla confirmar-se i encara hi ajudaria més la hipòtesi -brillant, però no irrebatible- de la via del portolà escrit a la carta de navegar". [p. 63] Del desballestament del tema proposat per Rosselló només hi trobo a faltar l'esment a la hipòtesi contrària a la que tancava la darrera citació. Hi ha qui ha defensat l'antecedència de les cartes de navegar respecte del portolà escrit. La 'qüestió' no acaba pas aquí. Més endavant i per acabar l'aportació, Rosselló posa en solfa l'oportunitat de repartir les cartes segons uns pretesos estils 'italià', auster, i 'mallorquí', recarregat.

El suport, el calc, el dibuix, la fractalització i la decoració de la carta es pot reconstruir tant a través de l'examen dels exemplars com per les notícies que ens subministren les dades sobre contractes de cartes, migrades val a dir, que han estat localitzades en documents notarials. Són aquestes darreres notícies les que aprofita positivament l'autor per a una millor descripció d'aquest graó del procés de producció. L'apartat que tracta sobre la toponímia -'la sang vital de la cartografia'- és el que deixa traslluir el nucli de la recerca que porta a terme actualment el Dr. Rosselló. Podia ser d'altra manera? "Tal volta el lector s'estranyi del paper que s'ha otorgat en aquest assaig a la materialitat dels noms de lloc. Que em sigui permès recordar que vaig arribar a l'estudi de la cartografia portolana -un territori extramurs de la meva habitual dedicació professional- a través de la toponímia." [p. 91]

Tot plegat constitueix una aportació que, amb la citada abans de l'any 1995, se situa en el solc obert pels millors estudis contemporanis. Tenia al cap dir que no pot considerar-se, de cap manera, com de divulgació. Ho retiro. Quina millor divulgació no és sinó la informació ben endreçada bo i deixant en