Aquest llibre recull les dissertacions pronunciades en el decurs del cicle de conferències sobre Història de la Cartografia organitzat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya ICC i el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va tenir lloc dels dies 22 al 26 de febrer de 1999 a la seu barcelonina de l'ICC. Era el desè curs d'una sèrie enfilada l'any 1990 i finida el 2000. En aquest mateix lloc disposeu d'informació sobre cada curs i de les publicacions que se'n derivaren com ara la que us comento.

Els especialistes que varen intervenir-hi són tres consocis: Vicenç Ma. Rosselló i Verger, Montserrat Galera i Monegal i Ma Carme Montaner i Garcia. La seva competència, així com la vàlua dels seus estudis sobre història de la cartografia, la coneixem mercès, entre d'altres mostres, a les aportacions que ens han ofert durant els darrers anys.

Les conferències del professor Rosselló versaren sobre les cartes portolanes mallorquines [pp. 19-115], aquella producció cartogràfica prou ben definida a començament del segle XIV, que amb poques alteracions formals persistiria com la carta nàutica

distintiva de la Mediterrània fins a les acaballes del XVII. En aquesta ocasió s'esmerçà, sobretot, en el període inicial, el gran període de la carta nàutica mediterrània. Això és fins al voltant de l'any 1500. Els lectors podran trobar acurada informació sobre els epígons del segle XVI i del XVII, els obradors dels quals ja havien migrat de Mallorca, en el treball que Rosselló mateix va publicar en el catàleg de l'exposició Portolans procedents de col·leccions espanyoles. Segles XV-XVII [Barcelona: ICC, 1995]. El seu és un estudi global que combina l'anàlisi crítica de la bibliografia específica amb la reflexió en veu alta davant d'un bon nombre de peces que ens han pervingut. Anàlisi i reflexió ordenada d'acord, si fa o no fa, amb el graonat subjacent del procés de producció en les cartes. Aquell procés de producció del qual ningú, ni els mallorquins ni els italians, no en va deixar testimoni per a la posteritat i que tanta tinta ha fet vessar, inclosa la de George Sand a Valldemossa (1834).

Després de conjecturar sobre la pervivència de la tradició clàssica en la documentació marítima mediterrània, al-Idrisi en primer lloc, Rosselló aborda la qüestió per antonomàsia: quin és l'origen de la cartografia portolana?