dins del marc d'una disciplina científica, la geografia, i que, per tant, una notable quantitat de mots procedirà més aviat – com és lògic – dels termes utilitzats pels geògrafs contemporanis en llurs treballs i publicacions. Així, doncs, ens hem de referir a una segona gran font d'una bona part dels vocables aplegats: tot e1 cabal de mots i termes que evidentment procedeix dels corrents pròpiament científics, sigui de la mateixa geografia, sigui de les ciències que en podem dir afins, naturals o socials; mots i termes que els geògrafs catalans traslladaran i adaptaran a la nostra llengua, arribat el cas.

[...]

Els dos grups de fets que hem anat exposant al llarg d'aquest pròleg, d'origen ben diferent, un de caràcter popular, social i espontani, l'altre científic i acadèmic, expliquen a bastament, ens sembla, la possíble riquesa de la terminologia geogràfica que, en bona part, apareix recollida en aquest llibre. Potser caldria insistir encara en les nombroses publicacions geogràfiques en català que apareixen a partir del començ dels anys

setanta, de caràcter ben diferent, en ocasions estrictament lexicogràfiques o enciclopèdiques, altres vegades clarament geogràfiques, però que responen sovint a objectius ben diversos: divulgadors, pedagògics, científics.

No podríem pas acabar sense remarcar de nou el meritori i considerable esforç realitzat per Marc-Aureli Vila en la preparació d'aquest llibre. En veritat representa molt de temps esmerçat en un quefer geogràfic que pot ser ben divers: recórrer les nostres terres, fer-ne comparances amb altres països, aplegar i avaluar mots i conceptes, efectuar, espigolar i contrastar lectures. De fet, l'autor va començar la tasca de preparar una terminologia de mots geogràfics catalans fa tres o quatre decennis, lluny de Catalunya i amb ganes de tornar-hi. Una certa enyorança i una certa esperança expliquen a bastament la forta empenta inicial. La il·lusió i la tenacitat han mantingut una pretesa regularitat en la feina dels primers temps, que s'ha fet més densa i contínua en els dos darrers anys. Així, hom ha arribat ara, venturosament, a la fi del treball.