Hem al·ludit breument, fins ara, al que podríem dir-ne, respecte a l'obra que tenim l'bonor de presentar, les circurmstàcies personals de l'autor. Però la riquesa i la diversitat real i objectiva de la terminologia geogràfica – noms comuns de fets, formes i característiques territorials, siguin realitats físiques o humanes; mots referents a descripcions o explicacions pròpies de la geografia – són fruit d'altres supòsits. Un punt de partida fonamental és la riquesa de termes i expressions que esdevenen realitat com a resultat d'una llarga i estreta permanencia i relació d'una població que viu de i en un determinat conjunt de territoris, una certa contrada o un cert país.

[...]

L'abundància i la diversitat de mots del món rural català constitueixen realment uns fets sobresortints, com hem assajat diverses vegades de mostrar en algunes publicacions, i us preguem de perdonar-nos l'al·lusió a treballs propis; pero aquesta és una impressió que es va eixamplant i aprofundint a mesura que els estudis i les recerques augmenten.

Sens dubte, aquesta riquesa de mots – i també, és clar, de topònims – és fruit del fet que la gent (pagesos, pastors, boscaters, pescadors o simplement -habitants-, «pobladors») observen i denominen amb tota cura fets i matisos del món físic i natural, així com tot allo que, respecte a aquest món – recordem de nou la fórmula clàssica: -els llocs, les aigües, els aires –, es refereix a les activitats i als treballs dels homes, juntament amb les mateixes tasques i circumstàncies d'un viure i un habitar localitzats.

Evoquem també altres processos socials i econòmics que potser hauran nascut en el món rural, però que posteriorment s'hauran desenvolupat en altres àrees, fins i tot en altres àmbits socials i econòmics: pobles i nuclis importants de població, camins i vies, artesania i indústria, mercats i comerç. Aquest origen popular d'una part dels mots geogràfics que ens poden interessar és tan sols, és clar, una de les dues grans fonts que, d'una manera directa o indirecta, han tingut les paraules i les accepcions recollides en aquest llibre que el lector té a les mans. Ens referim, ara, al fet que aquest recull lèxic es fa