Torna, doncs, a la palestra el tema cabdal objecte de reflexió de Lluís Casassas. Les seves agosarades propostes en aquest terreny, encara que no siguin del tot compartides, han passat a formar part del marc intel·lectual de referència de tots els geògrafs que es plantegen qüestions d'administració local. I això és així fins el punt que es fa dificil d'imaginar una autèntica revisió del model d'organització territorial que, d'una manera o altra, no estigui inspirada o impregnada de la visió defensada per Lluís Casassas. L'obra de Lluís Casassas demostra que sempre que hom s'interroga sobre l'organització territorial de Catalunya resulta obligat fer una relectura de l'estructura de mercats del país. Les mateixes dades recopilades per la Ponència de divisió territorial de la Generalitat republicana, malgrat el temps transcorregut i els canvis en les formes de comerç que Casassas detecta i intueix lúcidament, són un punt de partida indefugible per a tothom qui vulgui dir res en aquest terreny. Efectivament, la reflexió

innovadora de Casassas arrenca justament d'una relectura i nova interpretació del mapa de mercats. L'existència de petites realitats de caire comarcal al voltant dels mercats de poblacions com Santa Coloma de Queralt, Agrumunt, Moià, Calaf o Palafrugell serà un dels elements que durà Casassas a qüestionar la validesa del mapa comarcal, cosa que fins en aquell moment ningú, ni ell mateix, no havia fet seriosament.

El mateix autor deixa ben clara, en el pròleg-justificació, la idoneïtat de l'aproximació geohistòrica al problema de l'organització territorial: "una comprensió perfecta de la geografia històrica de Catalunya, ajudaria a suprimir els desordres actuals i a preparar, conveníentment, la seva futura organització." Fires i mercats a Catalunya sembla, doncs, fonamental, en la construcció del pensament geogràfic de Lluís Casassas i d'aquí l'oportunitat de la seva reedició, ara que era exhaurit. La gentilesa d'Edicions 62,

segueix...