La vàlua de Fires i mercats a Catalunya rau en diversos aspectes. El primer que es vol destacar és el fet de ser un llibre que exemplifica la manera de fer geografia de Lluís Casassas, cercant aquell desig de síntesi que fa de la geografia una ciència difícil, perquè obliga el geògraf a ser competent en diverses disciplines: la geologia, la història, l'economia, l'antropologia, la sociologia, etc. És per això que aquest llibre no és un text monotemàtic, sinó una obra complexa, com no podia ser altrament, tractant-se d'un autor que es declarava convençut que una persona interessada pel territori no podia obviar cap aspecte dels que havien contribuït o contribueixen a modelar-lo.

Aquesta amplitud de mires fa de Fires i mercats a Catalunya una obra que no s'ha d'encasellar en un sol compartiment del saber geogràfic. És clar que es tracta d'un llibre de geografia econòmica, perquè fa servir l'anàlisi de la importància o jerarquia de les fires i els mercats per fer una anàlisi territorial. Però ho fa, en bona mesura, a través de la seva

evolució històrica, perquè les relacions establertes entre aquestes fires i mercats són les que han afaiçonat al llarg dels anys la xarxa de ciutats que constitueixen l'estructura territorial de Catalunya. Des d'aquest punt de vista, és tant un llibre de geografia urbana com de geografia històrica.

Dues ciències, doncs, la història i l'econòmia esdevenen eines inestimables perquè el geògraf reflexioni sobre l'estructura territorial de Catalunya, i això no serà possible si hom no coneix que han fet i que fan els homes en el territori, o si no és capaç d'adreçar-hi un esguard prospectiu. Només així serà possible d'arribar a proposar una divisió territorial, l'objectiu fonamental de la qual sigui establir unes unitats administratives que millorin la qualitat de vida de les persones i facilitin a la ciutadania apropar-se al control, a la decisió i a la gestió dels afers comuns. Aquesta és una de les inquietuds fonamentals del geògraf i ciutadà Lluís Casassas: el preocupaven en gran mesura les disfuncions quee l'encara actual organització territorial, unes