comarques massa petites com a òrgan de l'activitat perifèrica de la Generalitat i massa grans com a marc de l'administració local d'àmbit quotidià, fets que evidencien la necessitat i la urgència de resoldre d'ues qüestions ja antigues, la manca d'una regionalització del territori i la reforma del gairebé immutable mapa municipal.

Fires i mercats a Catalunya forma part d'aquest procés de reflexió, constant al llarg de la vida de Lluís Casassas, que té com a punts culminants Barcelona i l'espai català, sorgit de la seva tesi doctoraI, i L'Organització Territorial de Catalunya, on, juntament amb l'economista Joaquim Clusa, proposa un nou model, basat en 127 municipalies, que mancomunen ajuntaments, per resoldre els problemes que genera l'excessiva fragmentació municipal, i 5 regions que permeten la descentralització de l'administració autònoma. Aquest procés de reflexió, que es mantindrà actiu fins a la seva mort, gosaríem dir que comencà, fa molts

anys, amb la gestació de Fires i mercats a Catalunya, ben segur que força anterior a la seva edició, enllà el 1978. Perquè aquest llibre és el resultat d'un llarg procés i d'un mètode pacient.

Diem llarg procés perque el llibre demostra un profund coneixement de la història de Catalunya, resultat de la vocació d'historiador de Casassas, molt anterior als seus anys de formació universitària. I diem pacient perquè el llibre és fruit de córrer el país, de no deixar racons sense trepitjar. Aquí és on el geògraf se'ns mostra en tota la seva dimensió, en interpretar el paisatge, a la recerca de com l'ocupació humana ha deixat la seva empremta en el territori; o en retornar a antics llocs d'observació, per registrar-ne els canvis que li estalvien una visió estàtica, del tot incompatible amb la geografia, que entén com a ciència dinàmica. El llibre no conté massa cites, no fa esment d'arxius ni biblioteques, però no per això té menys valor. Aquí es tracta de les fonts anònimes, resultat de

segueix...