<<< retrocedir

La resta de panorames i vistes [86 f.] abasten, sobretot, àmbits diversos del País Valencià i de l'illa de Mallorca, amb una quinzena de fotografies; altres bandes d'Espanya (Màlaga, Sevilla, Aragó, País Basc i Madrid i els seus voltants), amb una trentena; vint-i-tres fotografies i postals de la seva primera estada a Colòmbia (1914-1918), i no arriben a vint les instantànies d'àmbits d'altres bandes del món, molt esparsos, sense interès de conjunt, i com per preguntar-nos la raó de guardar, posem per cas, una postal retolada "Paris inondé (janvier 1910): Rue du Bac", la núm. 338, una sèrie de vistes de Saint-Gaudens, com la núm. 088, o una altra del far de Port Said, la núm. 710.

El caràcter miscel·lànic apuntat per a les fotografies d'àmbits del món dels quals no es coneix cap relació viscuda per Vila, es repeteix, necessàriament, en el darrer apartat per revisar, el de tot allò retratat que no es pot considerar ni dels treballs professionals de Pau Vila, ni de vistes i panorames. Tanmateix, encara podem formar subgrups en el centenar de fotografies que l’integren. La trentena de fotos de imatgeria diversa (marededéus, rajoles decorades, bustos clàssics, etc.) poden tenir relació amb la passió col·leccionista de Vila per excel·lència, els goigs marians, dels quals, però, no hi cap de fotografiat. Més difícil d'escatir serà -si és que interessa a algú- la raó de la conservació de postals i fotos de grups de gent, de personatges insòlits o curiosos, d'unes escenes de vida a Djambé (Camerun), posem per cas la núm, 303, o, encara, d'una col·lecció de cinc fotografies dels interiors restaurats de can Sobirà de Santa Creu, a les Guilleries (terme d'Ossor). Serveixi d’exemple la núm. 777. Resulta més evident, en canvi, el perquè va conservar un àlbum de tretze fotografies de les excavacions efectuades pel Centre Excursionista Montserrat de Manresa a la vil·la romana de Boades (Castellgalí, Bages), propera a l'aiguabarreig del Cardener amb el Llobregat. Ho trobareu escrit a la portada del mateix àlbum (fotografia núm. 133).

Miscel·làniques i valoració

I per acabar, només resta fer esment de la trentena de fotografies que s’han declarat refractàries a qualsevol classificació raonable, el Diversorum del calaix de sastre. Només en destacaré algunes peces, la presència de les quals en el fons ens remet a la suposició expressada més amunt sobre els afegits al fons original i bàsic acumulat bonament per Pau Vila fins a la Guerra Civil i conservat a Barcelona durant l'exili americà. Posem per cas, els deu plànols del "Proyecto de la reforma de Palma" dirigit per l'arquitecte Gabriel Alomar, de la primera meitat dels anys quaranta del segle vint (fotografia núm. 152, per exemple); un parell de fotografies -la 711 i la 191- dels baixos d'una casa de veïns de Guardiola de Berga (ara, de Berguedà) destinats a la caserna de bombers de la localitat, dins de la xarxa mantinguda per la Diputació Provincial; els dos fotomuntatges diacrònics -núm. 014 i 219- per a il·lustrar una avinguda del riu Leitzaran, possiblement prop de la seva desembocadura a l’Oria (Villabona, Andoain,...); o la del grup que efectua observacions topogràfiques per al projecte de l'embassament d'Escales a la Noguera Ribagorçana a mitjans dels anys quaranta (fotografia núm. 428). ¿El personatge situat rere el taquímetre, és Victoriano Muñoz Oms? ¿O, potser, Josep M. Puchades? Sigui qui sigui, aquestes instantànies ens fan sospitar que una part considerable de la col·lecció de fotografies, les datables amb posterioritat a 1939, van ser facilitades a Vila per Puchades, l'enginyer i funcionari prominent de la Diputació de Barcelona, dintre l'organigrama directiu de la qual va exercir, entre moltes altres tasques, el càrrec de cap d'extinció d'incendis durant alguns anys. Això hauria succeït ja ben entrats els anys seixanta del segle vint.

Sigui com vulgui, la classificació temàtica de les 835 fotografies del fons Pau Vila conservades a la Cartoteca de Catalunya confirma la seva gran vàlua per a l’estudi de les activitats de Vila com a mestre i geògraf des de 1905 a 1923. Per aquest període, el fons s’endevina força complet i equilibrat, tant per l’abundor de peces com per la temàtica bàsica fotografiada: el treball de camp amb nois i noies. En canvi, les fotografies de Vila relacionades amb les activitats professionals que va efectuar durant la República són escasses i de significació heteròclita, no formen pas un conjunt unitari, per bé que no els manca pas interès en cada cas. No hi ha fotografies de les seves activitats posteriors a

1935. D’altra banda, sospito que una part considerable de les vistes panoràmiques de Catalunya, les urbanes i posteriors a 1939, són sobrevingudes a la col·lecció i no permeten treure conclusions fermes sobre els àmbits geogràfics preferits per Vila, si no són els de muntanya. En efecte, l’altra part, també força considerable, de panorames i vistes permet conjuntar un grup unitari de fotografies de la Garrotxa, recollit abans de la Guerra Civil en la seva major part, el qual, de conjunt amb les fotografies de les comarques prepirinenques visitades amb els estudiants i altres excursionistes, fan possible confirmar la predilecció de Pau Vila per a l’estudi geogràfic de la muntanya. [Pau Alegre, 25 de juliol de 2012.]

    Notes

1. Una presentació global del fons a Montaner, C. (2009): "El fons documental Pau Vila a la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya". Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 67-68, p. 385:394 .
2. Les explotacions mineres i forestals de Peguera dels anys vint poden documentar-se a l’opuscle de Serra, R. (2007): La vall de Peguera. Cercs: Consorci Ruta Minera. Les il·lustracions de Josep Picas i Antònia Prat aclareixen el funcionament del conjunt territorial perfectament.
3. Detalleu i contextualitzeu la visita a Catalunya del professor Blanchard en la ressenya efectuada per Enric Bertran de la conferència d'Oliveras, J. (2010): "De quan mestre Vila conegué el patró Blanchard i de les coses que succeïren". Obrador Obert: el butlletí digital SCG.
4. Rovira, B. (1989): Pau Vila. "He viscut!": biografia oral. Barcelona: La Campana, p. 128.
5. Comproveu-ho, per exemple, a les il·lustracions de Burgueño, J. (2003): Història de la divisió comarcal. Barcelona: Rafael Dalmau.
6. He provat de trobar algunes de les peces atribuïdes als Cuyàs en el fons d'aquests fotògrafs dipositat a la mateixa Cartoteca de Catalunya. No me n'he sortit pas sempre.
7. Rovira, B. (1989), Íbid., p. 163.