<<< retrocedir

• Pau Vila amb un grup de gent, acte social [Núm. 524]. El capellà és Mn. Ramon Bataller; aprofito l'avinentesa per a animar la comunicació de les identitats d'altres persones, d'aquesta i de la resta de fotografies, a la Cartoteca de Catalunya.
• Un grup de gent: acte social [Núm. 265]. Congrès Internacional de Geografia de París, 1932; excursió al castell de Chantilly. P. Vila treu el cap entre els dos congressistes centrals amb coll d'aletes.
• Sr. Pau Vila en un esdeveniment esportiu [Núm. 349]. Al fons documental publicat hi ha un parell o tres fotografies de Vila en exercici del càrrec de president del Centre Excursionista de Catalunya.

La llista de fotografies d'aquest estil encara podria ser més dilatada. En qualsevol cas, però, no van més enllà de 1935. En el fons documental, els retrats de Vila en acció posteriors a aquella data es redueixen a dos o tres, molt tardans, posteriors a 1960, efectuats a Catalunya, els quals cal classificar en el Diversorum final. Del seu exili actiu, docent i investigador, a Colòmbia i Veneçuela (1939-1960), no n'hi ha cap. D'altra banda, i pel que fa a la temàtica, resulta sorprenent l'absència d'instantànies relatives a les tasques desplegades a la Ponència de la Divisió Territorial, que bé n'hi ha a altres arxius (5).

Dels panorames i les vistes

L'altre gran apartat del fons Pau Vila de fotografies cal omplir-lo amb un ampli ventall de panorames i vistes, bo i abastant des d'àmbits geogràfics força estesos -vistes aèries obliqües i tot, com les de la Roca del Vallès, les 753 i 675- fins a façanes d'edificacions i detalls naturals singulars, com poden ser arbres, roques, saltants, etc. Com ja era prou evident en el cas de l'apartat de fotografies relatives a les activitats professionals, la majoria -si no totes- les d'aquest apartat tampoc van ser efectuades per Vila. Sovintegen les postals d'època i, sobretot, les instantànies encarregades a -o comercialitzades per- fotògrafs especialitzats, els Cuyàs en primer lloc (6). Bona part dels panorames i vistes afecten el territori de Catalunya estricta [390 f.].

A la cerca d'una classificació equilibrada d'aquest conjunt, s'endevinen tres grups ben definits d'àmbits geogràfics, amb un nombre de fotografies respectives distribuïdes gairebé en tercils estadístics: la Garrotxa i àmbits adjacents [130 f.]; Vallès, Osona i àmbits adjacents [127 f.] i la resta del país [133 f.]. La cronologia de les fotografies, de conjunt amb els àmbits, són comentats seguidament.

El gran nombre de fotografies panoràmiques i vistes de detall de la Garrotxa -amb inclusió d'alguns àmbits adjacents- és testimoni de l'interès que aquesta comarca frontissa de la muntanya catalana despertava a Pau Vila. Els sectors geogràfics coberts per les instantànies conservades en el fons revelen preferències: Beget i Sant Aniol, com per exemple la núm. 132; Falgars i el pla d'en Bas, davant del Puigsacalm, la 737, posem per cas; la vall de Bianya i la del Bac, amb Talaixà i Oix, del qual grup la núm. 208 farà d’exemple..., sense oblidar la capital Olot (vegeu, per exemple la 548). Les fotos i postals garrotxines ofereixen un retaule de paisatges i d'edificacions prou suggeridor de l'estat més general del medi natural i rural de la comarca abans de la Guerra Civil, perquè la majoria són clarament datables abans de 1936 i algunes d'elles van ser el producte tangible d'excursions efectuades per Vila amb grups d'amics escollits. Són trets que contrasten vivament amb els de les fotografies vallesanes i osonenques.

durant l'exili colombià i veneçolà, del qual, com ja he avançat ratlles abans, no hi ha ni rastre al fons que ara comento. Tampoc podem imaginar-nos que en demanés la tramesa als amics per motius sentimentals. “Durant els anys d’exili no us havíeu enyorat mai de Catalunya?”, li va preguntar Bru Rovira el 1977; a la qual cosa Vila li va respondre rotundament: “No, mai” (7). A més a més, és prou sabut que l'atenció de la seva recerca posterior a la jubilació va continuar centrada sobretot en els temes veneçolans, per bé que relacionats amb Catalunya, i a la geografia històrica del Pla de Barcelona, en col·laboració amb Lluís Casassas.

Les panoràmiques i les vistes d'àmbits geogràfics de la resta de Catalunya participen de les característiques comentades en els dos grups anteriors. D'una banda, hi ha nombroses fotografies d'àmbits dilatats, les quals podem datar clarament d'abans de la Guerra Civil, i, de l'altra, sovintegen les vistes urbanes efectuades amb posterioritat a la contesa fratricida. Quant als àmbits coberts, la meitat de les instantànies, si fa o no fa, són pirinenques i prepirinenques, les quals, i en molt casos, poden ser materials derivats de les excursions portades a terme amb els alumnes de l'Horaciana i, més endavant, amb els aprenents de l'Escola del Treball. En poden ser exemple les quinze postals andorranes de primers de segle vint. A tall comparatiu, observeu l’estat del Pas de la Casa d’aleshores a la núm. 200. En aquest grup de fotografies de muntanya, però, cal remarcar l'absència de la Cerdanya, llevat de dues panoràmiques magnífiques preses des d'observatoris contraposats, d'Alp, núm. 508, i Font Romeu estant, núm. 308. Malgrat aquesta llacuna prou significativa, les fotografies del Ripollès a l'Urgellet, amb especial atenció a l'alt Berguedà i l’alt Solsonès -la 779 del Pedraforca des de Turbians i la 052 del massís de Port del Comte des de Sisquer poden servir d’exemples, respectivament-, reforcen la impressió de la preferència de Vila pels àmbits muntanyencs, una opció ben avinguda, és clar, amb els estudis especialitzats efectuats a Grenoble. També són de l'etapa anterior a l'ensulsiada del trenta-nou la vintena de fotografies i postals de sectors diversos de la Costa Brava, de Blanes (la núm. 743, per exemple) fins al Port de la Selva (527), col·leccionades amb evident interès temàtic unitari.

seguir >>>