|
 El 5 de maig de l’any 2011, es va presentar a l’Institut d’Estudis Catalans l’edició del llibre El Món Rural a Catalunya escrit pel doctor Joan Vilà-Valentí. Aquest llibre ja va ser editat l’any 1973 per l’editorial Curial, però la Societat Catalana de Geografia va considerar oportú reeditar-lo com a publicació de les seves col·leccions per considerar-lo un “clàssic” de la geografia.
Joan Vilà-Valentí ha esdevingut un geògraf significat en el món universitari perquè va fundar el Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona l’any 1966 i també la Revista de Geografia (1967), a més d’haver exercit la docència i el mestratge de molts dels geògrafs del país, publicat diversos llibres, participat en nombrosos congressos i ser un membre actiu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), entre altres institucions de les quals és membre.
El llibre i la figura de Vilà van ser glossats en una taula rodona en la qual van participar el president de l’IEC, Salvador Giner; el president de la Societat Catalana de Geografia, Francesc Nadal; la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ma. Dolors Garcia Ramon; l’exprofessora de la Universitat de Barcelona, Maria de Bolòs i el mateix Dr. Vilà.
Salvador Giner va comentar la paradoxa de presentar per segona vegada un llibre que ja havia estat publicat i, a banda de les qüestions acadèmiques associades al doctor Vilà, va voler ressaltar que, al seu parer, l’autor és un gran savi i va valorar la facilitat de comprensió dels textos que escriu gràcies a una escriptura senzilla i amb poques subordinades.
En Francesc Nadal va emmarcar la nova edició del llibre d’en Vilà en la col·lecció de textos clàssics de la geografia que la SCG edita des de fa una anys i va centrar la intervenció en la relació d’en Vilà amb l’IEC i la Societat, una relació que es va iniciar el 1949 i que encara perdura el 2011, ja que en Vilà és membre delegat de l’IEC a la Junta de la SCG des de l’any 2002 i conseller editorial de la revista Treballs SCG, publicada per la mateixa Societat.
Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Sau Raventós, Elisabet (2011): "El món rural a Catalunya: de la presentació de la nova edició. Ressenya de l’acte a la Societat Catalana de Geografia, SCG (5 de maig de 2011)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S98521.htm |
|
|
 ; |
|
La professora Garcia Ramon va llegir, no es pot dir que fil per randa però gairebé íntegrament, el pròleg que ella mateixa signa a la segona edició del llibre. En aquest pròleg, s’explica el perquè de la reedició del llibre, es glossa la figura del doctor Vilà en el procés d’institucionalització de la geografia catalana i es contextualitza l’interès de l’autor per la geografia rural. Més endavant, Garcia Ramon analitza i descriu breument els continguts de cadascun dels 10 capítols que conformen el llibre, la base del qual és la compilació d’articles de temàtica diversa sobre el món rural català escrits entre els anys 40 i 70 del segle XX.
De la glossa de la Maria de Bolòs, cal remarcar que va relacionar les diferents branques de la geografia amb el paisatge, va fer èmfasi en la importància dels aspectes històrics en els estudis geogràfics i va acabar per recomanar la lectura del llibre d’en Vilà perquè en la seva opinió era un llibre “simpàtic”, no només pel text, que en aquest cas també, sinó per tot el conjunt de presentació, dibuixos, gruix i altres elements.
Finalment va parlar l’autor del llibre, que va vincular el seu interès pels temes rurals amb els seus orígens i amb les feines que havia fet en diferents masos de la comarca del Bages quan era adolescent, feines que l’havien fet conèixer les diverses tasques associades amb els cicles anuals dels diferents productes agraris, a més de permetre-li travar entranyables lligams d’”amistat” amb el bestiar de l’explotació.
|
|
Vilà va lligar l’orientació dels seus estudis geogràfics com una forma de donar a conèixer el país i explicar-lo, fets que –segons va dir- li havien reportat satisfaccions personals extraordinàries a més de contribuir a la conscienciació de la població. Aquest objectiu s’ha d’entendre en el context temporal de quan en Vilà va començar la seva feina com a docent i investigador, amb el silenci imposat pel context polític franquista que imperava sobre qüestions catalanes de qualsevol índole.
En algun moment del seu discurs es va notar una certa crítica a l’actual transmissió de coneixements que, al seu parer, no atorga massa projecció social als que provenen del món de les lletres i les humanitats. En la seva opinió, la societat actual valora i entén amb més facilitat els avenços científics de caràcter tècnic que els avenços de la investigació humanística, i va mostrar la seva preocupació de com fer arribar aquests darrers a la societat.
L’acte va traspuar sentit de reconeixement i d’admiració per les aportacions de Joan Vilà en les diferents facetes de la seva activitat geogràfica, prolixa i dilatada per la seva excel·lent salut. [Elisabet Sau i Raventós]
La sessió va ser transmesa en directe per Internet.
Podeu revisar la gravació a la videoteca de l'IEC.
Les fotografies de la mesa són d'E. Bertran (SCG).
|
|
