<<< retrocedir  Clusa en el seu discurs cita el punt 36 de la síntesi de l’estudi suara esmentat on afirma que “la proposta presentada és un bon instrument polític per a la descentralització municipal perquè donaria entitat política als únics ens locals que són els àmbits de vida col·lectiva i de relació diària. I és també un bon instrument tècnico-administratiu perquè assegura que els serveis públics arribin a tots els ciutadans, apropant les decisions als problemes i als ciutadans, en un conjunt de serveis que poden ser millor gestionats a aquesta escala. I pot ser també l’embrió d’una futura organització metropolitana amb dos nivells autònoms de govern local”, com el Greater London!, conclou Joaquim Clusa.

A continuació, hi hagué un interludi en què el tercet de corda va interpretar el Cànon en re major de J. Pachelbel.

Joaquim Clusa; fotografia d'E. Bertran (SCG).

La segona part de l’acte va constar de lectures de textos. Enric Mendizàbal, antic vicepresident de la Societat Catalana de Geografia, va llegir el text de Lluís Casassas sobre “La urbanitat, símbol de cultura”, publicat l’any 1992 al número 21 de revista Barcelona, metròpoli mediterrània. Jesús Burgueño, actual vicepresident de la Societat Catalana de Geografia, va fer lectura del text de Lluís Casassas titulat “Meditació des de la Torre de Collserola”, publicat originàriament al diari Avui el 25 de novembre de 1991 i reeditat al número 44 de la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia. Enric Bertran, secretari de la Societat Catalana de Geografia, va llegir un capítol del llibre Les ciutats invisibles d´Italo Calvino,un dels escriptors predilectes de Casassas, publicat l’any 1993 en versió catalana per edicions Empúries. Per acabar Ma. Dolors Garcia Ramon, expresidenta de la Societat Catalana de Geografia i membre acadèmica de l´Institut d´Estudis Catalans va exposar uns fragments d’una entrevista amb Lluís Casassas de l’any 1986, publicada set anys després per la

Universitat de Barcelona al llibre Professor Lluís Casassas: Geografia i Territori, en la col·lecció “Homenatges”, número 9.

L’acte el va cloure el tercet de corda, que va interpretar el Minuet i trio de W.A. Mozart, l´Ària de la 3a Suite de J. S. Bach i El cant dels ocells, anònima. Els acomiadaments es van fer acompanyats d’un refrigeri. [Montserrat Cuxart i Tremps, 10 de juny de 2010]