Vicenç Biete va acabar el seu parlament expressant l’emoció que li produïa aquesta recordança, no només pels molts anys de col·laboració mútua a la Societat Catalana de Geografia, sinó també perquè es complien setanta-set anys que Casassas i ell, a l´Institut-Escola i guiats pel professor Lluís Solé i Sabarís, van començar a barallant-se amb la Geografia.

Va tancar aquesta primera part Joaquim Clusa, economista i coautor amb Lluís Casassas dels llibres L´Organització Territorial de Catalunya, de 1980 i L´Organització Territorial i Administrativa de Barcelona, de 1981, que va parlar sobre “150 anys del pla Cerdà. Tornant a pensar en Lluís Casassas, mestre i amic”. Conta Clusa que una vegada enderrocades les muralles el 1854, Barcelona ja iniciava la seva expansió pel pla que es trobava envoltat per una colla de pobles essencialment agraris com ara, Sants, les Corts, Sarrià, Sant Gervasi, Horta, Sant Andreu i Sant Martí, que aplegaven prop de 50.000 habitants. El 1897 aquests pobles es van annexar a Barcelona, excepte Horta, que ho va fer el 1904 i Sarrià, el 1921. Ja en el 1878 Barcelona havia procedit a la primera divisió moderna de la ciutat en deu districtes i cinquanta-tres barris. Els districtes van rebre el nom d’algun edifici
 

important que es trobava a la demarcació respectiva. Així van sorgir els districtes de la Llotja, de la Universitat, de les Drassanes, de l´Hospital, de la Concepció, etc.

Les annexions de l’any 1897 es van produir trenta-set anys després de l’aprovació del Pla Cerdà, que ordena el creixement sobre el Pla de Barcelona. L´Ajuntament va fer una nova distribució dels districtes tot mantenint-ne el nombre de deu, però suprimint-ne noms. D´aleshores ençà Barcelona ha anat esdevenint una metròpoli que arriba ara als quasi quatre milions d’habitants. Per això ha estat necessària una organització en districtes que tendeixi a ordenar tot l’entorn metropolità. L’any 1980 l´Ajuntament de Barcelona encarrega a Lluís Casassas i a Joaquim Clusa una proposta d’organització territorial i administrativa de Barcelona. Joaquim Clusa cita alguns comentaris que fan referència a la discussió amb Lluís Casassas sobre els nous districtes de la ciutat: “ han de tenir campanar i sobretot campanar gran i històric...” acordaven. La seva proposta, en principi va quedar en 9 unitats i es va intentar que fossin equilibrades quant a l’extensió i la població. Finalment, però, van ser deu, perquè els veïns i les institucions de Sants van sortir amb totes les banderes històriques.  seguir >>>