Dissabte 5 de juny, a les dotze del migdia, una vuitantena de persones, familiars, amics i autoritats, entre les quals hi havia el Molt Honorable senyor Pasqual Maragall, assistien a la inauguració de la Plaça Lluís Casassas. La celebració va començar amb l’audició de la Marxa en do major de G.F. Haendel, interpretada pel tercet de corda de l´Escola de Música Àngels Casas, amb Judit Ortega i Meritxell Nicolau als violins i Nerea de Miguel al violoncel·lo. En acabat, Montserrat Cuxart va donar la benvinguda als presents i va exposar el programa de l’acte.

La primera part va consistir en tres parlaments. El primer, una “Semblança de Lluís Casassas”, el va exposar Francesc Nadal, president de la Societat Catalana de Geografia. Nadal va recordar com havia conegut Lluís Casassas, l’any 1976, a la biblioteca del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona i la impressió que li va fer aquell primer contacte. En efecte, va veure un home d’aspecte entenimentat i adust, cosa que els anys confirmarien, diu, la primera percepció alhora que desmentirien la segona. Un cop alumne seu, Nadal remarca el seu mestratge com a professor de Geografia i com ensenyava de manera tan entenedora a llegir el territori de Catalunya.

Francesc Nadal també va fer referència a les principals preocupacions geogràfiques de Lluís Casassas, reflectides en la seva obra Barcelona i l’espai català, de 1977, i Fires i mercats a Catalunya, de 1978. En realitat, saber sobre les relacions existents entre el territori català i la xarxa urbana podria ser de gran utilitat a l’hora de millorar l’organització territorial de Catalunya. D’alumne va passar a col·laborador i així Nadal explica la sort que va tenir de conèixer en directe la gestació de la proposta, de Lluís Casassas i Joaquim Clusa, sobre l’organització territorial de Catalunya, l’any 1980, i sobre la proposta de divisió en districtes de Barcelona, l’any 1981.

Nadal fa menció de l’altra gran activitat de Lluís Casassas com a geògraf: la Societat Catalana de Geografia, de la que va ser president entre 1986 i 1991. El 1984, conjuntament amb el geògraf Salvador Llobet, funda la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia i el 1991 organitza el Primer Congrés Català de Geografia. També esmenta les seves considerables dots de persuasió per implicar de manera més activa en aquesta societat els aleshores joves geògrafs Enric Bertran, Jesús Burgueño, Montserrat Cuxart, Enric Mendizàbal, Francesc Nadal i Joan Tort, antics companys d’estudis com Vicenç Biete i professors universitaris com ara Maria Dolors Garcia Ramon, Roser Majoral i Rosa Ascon.

Un aspecte de la plaça Lluís Casassas durant l'acte d'inauguració; E. Mendizábal era en ús de la paraula; fotografia d'E. Bertran (SCG).

Finalment, Francesc Nadal elogia algunes virtuts i valors que Casassas li va transmetre durant els intensos anys en què va tenir-hi relació. Recorda el plaer i la sort d’haver mantingut llargues i fructíferes converses al despatx de la facultat a Pedralbes i a casa seva. El recorda com un home a qui l’enutjava enormement veure les relacions entre els homes afectades per la força d’uns pocs i per l’arbitrarietat dels qui posseeixen el poder. Un home obert a la discussió i a les innovacions científiques. Un ciutadà que va fer un gran esforç per conèixer el seu país i la seva gent. En definitiva, un home vital, jovial i amb un humor agut i sorneguer.

Vicenç Biete, vocal de la Junta i expresident de la Societat Catalana de Geografia, va parlar sobre “la Història de la Plaça”. La situació de la plaça se situa en el que havia estat el terme de Sant Andreu de Palomar que l’any 1897 va ser annexionat al de Barcelona. A mitjan segle passat l’expansió de la ciutat va propel·lir la creació de noves zones urbanes i així és com van néixer, entre d’altres, barris com el Verdum, la Trinitat Nova i, en el nostre cas, el que seria la urbanització del barri de la Guineueta, els eixos de la qual serien la Rambla del Caçador i el futur parc de la Guineueta. La urbanització d’aquest parc comportaria, davant de la via Favència i entre els carrers del Castor i de l´Artesania, l’aparició d’un espai obert i lluminós al qual l´Ajuntament, en el seu moment, assignaria el nom de Lluís Casassas i Simó.  seguir >>>