La presentació del llibre Geografía del Medio Ambiente. El sistema GTP: Geosistema, Territorio y Paisaje (1), traducció del llibre Une géographie traversière: L'environnement à travers territoires et temporalités (2), feta per Georges Bertrand a la Societat Catalana de Geografia el proppassat vint-i-sis de maig de 2009 va ser molt més que una presentació del llibre. Per molts motius. Entre d’altres, perquè el llibre va ser una excusa per homenatjar la figura de Georges Bertrand i la seva trajectòria científica recollida en aquest llibre. Perquè la trajectòria científica recollida en el llibre també ho és de la història de la geografia i la seva relació amb el paisatge. Perquè Bertrand va influenciar directament els estudis de paisatge a Catalunya des dels seus inicis i per això també es va fer un repàs de la història del paisatge a la geografia catalana. I a més, perquè va aprofitar que parlava del llibre de la seva "vida" científica per parlar de paisatge en general i criticar el fet que en l’actualitat hi ha una clara manca de reflexió teòrica.
La sessió va ser presentada per Enric Mendizàbal, el qual va excusar el president de la Societat Catalana de Geografia per compromisos docents i un dels traductors del llibre (Francisco Rodríguez Martínez), qui després d’haver confirmat la seva assistència, a darrera hora va excusar la seva presència per diferents motius personals.
1. Bertrand, Claude i Bertrand, Georges (2007) : Geografía del Medio Ambiente. El sistema GTP: Geosistema, Territorio y Paisaje. Granada: Universidad de Granada; 400 pp. ISBN 978-84-338-4537-5
2. Bertrand, Claude i Bertrand, Georges (2002) : Une géographie traversière. L'environnement à travers territoires et temporalités. París: éditions Arguments; 311 pp. ISBN 2-909109-27-5.
|
|
Mendizàbal va aprofitar l’absència d’un dels traductors del llibre per dir que era una llàstima que no hi fos perquè se li podria haver preguntat pel títol del llibre, per què la traducció d’aquest és tant diferent de l’original? Per discutir si el problema estava en el significat de traversière (un concepte inventat) o el perquè de la proposta de Geografía del Medio Ambiente.
Dit això, va destacar positivament el model per analitzar l’espai geogràfic proposat per Georges Bertrand, conegut com a Geosistema-Territori-Paisatge o GTP. Per dir que és molt útil per a treballar i que serveix per mirar els mateixos objectes des de diferents punts de vista. Per exemple, l’aigua en trobar-se en una font natural com un riu (Geosistema), pot ser un recurs perquè la podem vendre embotellada (Territori), però també pot tenir un valor afegit cultural (resourcement) quan serveix per fer miracles (Paisatge).
L’esquema del GTP va permetre a Mendizàbal fer un primer repàs a la història del paisatge geogràfic català recordant les relacions que Bertrand havia tingut amb membres de la Societat Catalana de Geografia durant les darreres dècades. Els inicis, durant els anys seixanta i setanta, durant l’efervescència del concepte Geosistema, Georges Bertrand va tenir tractes amb la Universitat de Barcelona, concretament amb Maria de Bolòs. Posteriorment, durant els anys vuitanta i noranta, el Territori va fer que Bertrand treballés amb Joan Sabí i intercanviés opinions sobre geografia històrica i paisatge amb Lluís Casassas. Mendizàbal va recordar que quan a Catalunya es parla de paisatge a tothom li ve al cap el nom de Joan Nogué, actual director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya. Doncs bé, Georges Bertrand forma part del seu consell assessor.
|
| |
D'esquerra a dreta: J.M. Soriano, G. Bertrand i E. Mendizàbal; fotografia d'E. Bertran (SCG)
Els qui coneixen Enric Mendizàbal ja saben que li agrada posar notes de peu de pàgina a les seves explicacions. Aquestes notes tenen el valor d’aportar informació extra a l’oient a la vegada que s’agraeixen en un discurs oral, perquè fan de preàmbul de noves informacions. La primera nota va servir per dir: “De Georges Bertrand, quin és el text que m’agrada més? El primer capítol de la història de la França rural. És un dels meus textos de capçalera preferits”. I la segona per recordar-nos que es podia no fer cas d’ Enric Lluch quan deia que a la gent no calia presentar-la perquè tothom la coneixia, perquè això era una errada. Una errada que Mendizàbal va esmenar recordant-nos que Georges Bertrand va ser rector de la Universitat de Toulouse – Le Mirail i fundador del GEODE (Géograpahie de l’Environnement), grup de recerca adscrit al CNRS francès. Reprenent el fil de les relacions de la Societat Catalana de Geografia amb Georges Bertrand, Mendizàbal va afinar molt més quan va dir que Bertrand havia tingut com a membre del seu tribunal de tesi a Lluís Solé Sabarís. Que l’any 1981 havia participat en el curs del Centenari de Pau Vila (La Geógraphie physique entre les sciences de la Societé et les sciences de la Nature). L’any 1992 va fer-ho al curs de després del Congrés amb el tema Urbanitzar la vida? I l’onze de juny de 1993 també va fer-ho en la sessió de l'Institut d'Estudis Catalans en memòria de Lluís Casassas, organitzada per l'IEC, on va parlar de Lluís Casassas et sa projection scientifique vers l'extérieur. D’aquell dia Enric Mendizàbal va recordar la definició que Georges Bertrand havia fet de Lluís Casassas: “aquell home del somriure irònic amagat darrera el bigoti”. Una definició que els seus deixebles, va dir Mendizàbal amb un to d’agraïment, no hem oblidat. L’any 1994 també va participar en el curs: Països, regions, fronteres en un món canviant (II), on va dissertar sobre els Espaces Geographiques: L'istme pyrénéen. I per últim va voler destacar la feina feta per Georges Bertrand en el número 50 del Treballs de la Societat Catalana de Geografia, on va publicar l’article titulat "Le paysage et la géographie: un nouveau rendez-vous", que avui –digué Mendizàbal- es troba traduït a la Geografía del Medio Ambiente.
Acte seguit, va prendre la paraula Joan Manuel Soriano López. Qui va voler recordar com la seva relació amb la família Bertrand, el Georges però també la Claude “que porten cinquanta anys i poc de matrimoni” –va dir-, s’inicià l’any 1996 de la mà de Joan Sabí i Bonastre, traspassat l’any 2003. La seva recordança va servir Soriano per a retre-li un senzill homenatge.
seguir >>>
Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Pèlachs Mañosa, Albert (2009): "Geografía del Medio Ambiente : de la presentació. Ressenya de l'acte celebrat a la Societat Catalana de Geografia, SCG (26 de maig de 2009)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S96791.htm |
|
