Aquesta obra ha estat aparellada a quatre mans pels Bertrand, "en la traça i la complicitat de gairebé mig segle de convivència a través de paisatges i territoris, enquestes i arxius, cartografies i escrits" [II]. Aplega els vint-i-quatre articles més significatius del vessant metodològic de la seva carrera dispersos en diverses revistes, algunes de gran anomenada i circulació, altres més modestes i de més difícil localització. Asseguren no haver afegit ni tret cap punt ni coma de la publicació original. Només per això, aquest recull serà una referència i una eina de primer ordre per a resseguir i assaborir els enfocaments analítics desplegats pels Bertrand durant els darrers quaranta anys. Enfocaments que tothora han excel·lit en rigor científic, en imaginació innovadora i en claredat expositiva. Però n'hi ha més.

L'ordenament d'aquests articles també és una reflexió dels Bertrand sobre els solcs que han obert amb el seu treball des de l'any 1960 fins ara. És que podia ser d'altra manera? Desconeixen l'autocomplaença i s'avancen ja cap a nous reptes epistemològics. Han comptat quatre anants i vinents per la parcel·la científica oberta a l'estudi de l'espai geogràfic. Ara es veuen deturats en la quarta girada (contournière en francès, talvera en occità), "aquell racó del tros particularment adelerat, a redós d'un faig o a l'ombra d'un arbre on el pagès, abans de traçar el solc següent, deixava rebufar els animals. D'una llambregada, sospesava la feina feta amb la que faltava per fer" [II].