Ningú millor que el professor Pierre Vilar, l’eminent historiador i geògraf francès, per inaugurar el curs [1980-81] de la Societat Catalana de Geografia, dedicat al centenari de Pau Vila. Vilar, autor com és sabut d’una sinòptica i perspicaç Història d’Espanya i, sobretot, d’una erudita i esclaridora obra sobre la Catalunya de l’edat moderna [Catalunya dins l’Espanya moderna], va mantenir una relació sovintejada amb el mestre fa poc desaparegut. I anit, a la venerable sala de l’Institut d’Estudis Catalans, va oferir a la concurrència una evocació personal de Pau Vila, a qui va qualificar de geògraf humà per excel·lència. A ell, segons va dir, devia una lliçó capital per al desenvolupament d’aquesta ciència, que no és altra que l’observació directa en tot estudi. Fruit d’aquest insistent esguard sobre el terreny s’arriba a descobriments i conclusions que demostren la contínua interacció entre la terra i l’home, i entre la geografia i la història.

En la seva dissertació llegida en català, Pierre Vilar va destacar de Pau Vila la permanent curiositat que el feia un excursionista infatigable per tots els racons de la seva terra i també un gran viatger pel vast món. Dels seus ensenyaments va sorgir una escola de geògrafs que han descrit el país amb detall i exactitud i que, per exemple, explicant la dramàtica lluita per l’aigua han rectificat una falsa idea de la riquesa de Catalunya, quan aquí els recursos naturals són mediocres, però n’han suplert les deficiències, els homes i el seu treball, cosa de la qual és exponent l’obra i la vida mateixa de Pau Vila.

Max Cahner, conseller de Cultura de la Generalitat que va presidir l’acte, va agrair la lliçó magistral del professor Pierre Vilar i la seva participació en el curs que s’inaugurava, sobre el qual havia donat una informació prèvia el president de la Societat Catalana de Geografia, Lluís Solé i Sabarís. El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joan Ainaud, i altres personalitats de la cultura catalana es trobaven també entre la nombrosa assistència, al costat d’un fill i altres descendents de l’homenatjat. [Traducció de l’article publicat a La Vanguardia el 18 d’octubre de 1980 realitzada per Enric Bertran]

Pierre Vilar en tenue d'enquête sur le terrain en una foto als Alps, segurament del 1939, il·lustra la portada d'una obra recent que li ha estat dedicada. Els coordinadors van gosar titular-la: "Sobre el terreny. El jove geògraf esdevè historiador".