El proppassat 27 de novembre se celebrà a Barcelona un homenatge en memòria del professor Pierre Deffontaines, amb motiu del trentè aniversari de la seva mort. L’homenatge, promogut per l’Institut Francès de Barcelona i amb el suport de l’Ajuntament i el Consolat de França a la ciutat, es desenvolupà tot al llarg de la jornada i tingué dues parts. La primera, al matí, consistí en el descobriment d’una placa commemorativa a la seu de l’Institut Francès, i comptà amb la presència de l’Alcalde, l’Ambaixador i el Cònsol. La segona, a la tarda, tingué un caire de cerimònia institucional i acadèmica i es desenvolupà al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat. Hi participaren Josep Calvet i Isabelle Lostanlen, que dissertaren sobre la història de l’Institut Francès de Barcelona durant els anys de la Segona Guerra Mundial; Arnau Puig, que evocà la figura de Deffontaines com a protector dels artistes i dels intel·lectuals mentre fou director de la institució a Barcelona, de 1939 a 1964; i, finalment, Horacio Capel i Oriol Nel·lo, que abordaren el nostre personatge com a geògraf.

Aquestes dues darreres intervencions, pel fet de centrar-se en la faceta vocacional i professional per excel·lència del professor Deffontaines, van permetre reblar el clau de la seva personalitat i subratllar el valor de la seva aportació a la ciència i a la cultura catalanes. Capel, en aquest sentit, incidí en l’originalitat i el caire innovador dels seus punts de vista, fonamentats en un profund coneixement dels territoris i països on va

viure i en els quals, per principi, s'implicà personalment a uns nivells molt superiors als habituals. Només així es pot entendre, en opinió del conferenciant, que Deffontaines arribés a produir una obra amb segell propi, tant en el context d’Europa com d’Amèrica, i que contribuís d’una manera intensa i decisiva (atesos els condicionants de l’època) a la consolidació de la geografia catalana. Oriol Nel·lo, al seu torn, féu èmfasi en la generositat i en la dimensió cívica del nostre personatge, que podem situar en la mateixa estela que la de Pierre Vilar, i remeté a una semblança que en féu Pau Vila en un article de 1964 per destacar-ne alguns dels seus trets més rellevants com a geògraf: un perfil de treballador incansable, una fina sensibilitat per a l’observació conjugada de fets físics i humans, i unes excepcionals aptituds com a dibuixant –que Deffontaines posà al servei d’aquelles dues capacitats, de treball i d’observació, per produir un tipus de perfil de síntesi, de "geògraf artista", que ben poques vegades es dóna i que convé ponderar adequadament.

Clogué l’acte el senyor Pascal Brice, Cònsol General de França a Barcelona, amb una breu reflexió que, segons digué, les diferents semblances ofertes li havien suggerit, i que podem resumir així: que si una cosa testimoniava la figura de Pierre Deffontaines és que, més enllà de l’oblit, les actituds constructives perduren, es reforcen i es potencien a través del temps. [Joan Tort, 29.11.2008]