Oriol Riba es llicencià en ciències naturals a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà en geologia amb una tesi sobre la Serralada Ibèrica. Fou investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques, becari a Holanda i França, catedràtic a la Universitat de Saragossa i, des de 1969, a la de Barcelona, on fundà el Departament d’Estratigrafia i Geologia Històrica, i hi promogué les especialitats de sedimentologia, geologia marina i geologia del petroli.

Oriol Riba es dedicà d’antuvi a la recerca d’hidrocarburs al País Basc, a Navarra, a la Rioja i a la Catalunya central; i també a la Guinea i al Sàhara. Investigà la conca terciària de l’Ebre i la Serralada Ibèrica, i publicà treballs sobre la dinàmica sedimentària en relació amb l’aixecament de les serralades. En bona mida, el seu Mapa litológico de España a 1:500 000 (1969) sintetitza els extensos coneixements que havia adquirit sobre geologia peninsular. Entre les seves publicacions més rellevants, també hi ha el Diccionari de geologia (1997), autèntica obra de referència de geòlegs catalans i estrangers, disponible en línia al web de l’IEC.

Més endavant, Riba orientà part de la seva recerca a l’estudi del subsòl de la ciutat de Barcelona, una activitat pionera a casa nostra. Fruit d’aquesta investigació, el 2009 publicà, juntament amb Ferran Colombo, l’obra Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana, editada per l’IEC i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. En aquest llibre, Riba s’ocupa de la interacció entre les activitats humanes i la geologia, a mesura va creixent la ciutat.

Val a dir, que un primer resultat d’aquesta línia de recerca fou l’article "Morfologia de la Rambla barcelonina", publicat en 1992 al núm. 33-34 de la revista Treballs de la SCG, de conjunt amb Lluís Casassas, amb qui mantenia una antiga i ferma amistat, que datava de l’època de joventut, quan aquest darrer freqüentava la casa paterna d’Oriol Riba, la dels poetes Carles Riba i Clementina Arderiu.

Oriol Riba fou membre de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’IEC des de 1978, membre i president de la Institució Catalana d’Història Natural, membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, membre del Consell de Protecció de la Natura de la Zona Volcànica d’Olot i fundador de l’Associació Internacional de Sedimentologia. En 1992 rebé la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic.

En paraules de Salvador Reguant, col·lega seu i membre de l’IEC, Oriol Riba era “un dels geòlegs que més bé coneixien el país”. En paraules de Pere Santanach, també membre de l’IEC, “Oriol Riba era un científic inquiet, rigorós, incansable i erudit, que va obrir noves vies de treball, va desvetllar vocacions i va formar mestres.” [Text redactat per Enric Bertran a partir de la nota necrològica signada per Pere Santanach i Prat a La Vanguardia de 2 de juny de 2011, amb afegits propis i del web de l’IEC]