Oriol Riba, actualment catedràtic a la Universidad de Zaragoza, s’ha decidit, al cap i a la fi, a publicar la seva tesi efectuada ja fa deu anys. En el lapse transcorregut, l’autor ha publicat un gran nombre de treballs sobre geologia i estratigrafia que li han fet un lloc en el món de la geologia. Però li mancava publicar el seu treball principal: l’Estudio geológico de la Sierra de Albarracín, un treball modèlic pel que fa a ordre, aprofundiment i claredat expositiva. La tesi d’Oriol Riba no és una obra primerenca, com ho són tantes tesis doctorals publicades tot just llegides a la Facultat. És, en canvi, una obra meditada en la qual no sobra ni falta res, en què els mots expressen justament tot allò que l’autor vol comunicar. I això, que sembla tan senzill, és un punt a favor d’Oriol Riba, atès que no sovinteja trobar treballs monogràfic de cert volum en els que la profunditat del tema vagi de bracet amb l’ordre i la claredat de l’exposició.

El mètode que segueix l’autor per a aparellar l’estudi és el que ja s’ha fet clàssic en els treballs científics: plantejament de problemes, anàlisi de treballs precedents i desenvolupament de la tesi.

Era ben poc el que es coneixia de l’estratigrafia i la tectònica de la Sierra de Albarracín. Aleshores, la majoria de les referències existents dataven del segle anterior i principis de l’actual, amb la qual cosa, lògicament, calia fer-les passar per l’adreçador. Pel que fa a la cartografia

geològica de la regió no hi havia altra cosa que un mapa a escala 1:400 000. Rere un treball de garbellament de dades i notícies precedents, Oriol Riba es va trobar en què pràcticament no en podia aprofitar res. Així doncs, li calgué començar des del principi.

A l’Estudio geológico de la Sierra de Albarracín es plantegen tres problemes fonamentals: a) l’estratigrafia del paleozoic; b) la tectònica i la morfologia general a tota la Sierra de Albarracín; c) la seva cartografia geològica.

D’aquests tres problemes, el segon té un acusat interès geogràfic. I és que Oriol Riba és, a més a més de geòleg, un morfòleg. Durant els seus anys d’investigador a l’Instituto de Edafología del C.S.I.C. s’ha dedicat a l’estudi preferent de sediments recents, i tots recordem la seva participació activa en l’organització del congrés de l’I.N.Q.U.A. celebrat a Espanya l’any 1957. És per això que l’Estudio geológico de la Sierra de Albarracín sigui ben esquitxat amb observacions sobre la morfologia del país.

La Sierra de Albarracín es troba situada a la branca externa o castellana del Sistema Ibèric. El seu eix és constituït per materials paleozoics plegats que sobresurten per sobre dels relleus mesozoics arrasats. Són materials paleozoics que formen massissos, els quals, a manera de pilars, s’enlairen sobre els ermots circumdants. De nord-oest a sud-est s’enfilen els massissos del Nevero (1.833 metres), el