Va estudiar a la Facultat de Ciències de la Sorbona de París i professà la geografia física en aquell mateix centre entre 1901 i l'inici de la Primera Guerra Mundial, quan investigava la geologia d'Andorra. En negar-se a prendre les armes contra els alemanys, no pogué retornar al seu país i és aquest el motiu pel qual romangué a Catalunya des de 1914 fins a l’inici de la Guerra Civil d'Espanya.

 
[...més semblances]

Aportacions

Durant els 23 anys a Catalunya, Marcel Chevalier va publicar articles i llibres sobre geologia i geografia física de Catalunya i Andorra, profusament il·lustrats amb mapes i gràfics de la seva mà i es relacionà amb els geòlegs més importants del període, com Norbert Font i Sagué, Jaume Marcet o Josep Ramon Bataller. Entre d’altres projectes professionals, cal destacar la seva col·laboració amb els treballs del Mapa Geogràfic de Catalunya 1:100 000 amb l’aportació d’aixecaments topogràfics de diverses zones pirinenques. Arribà a ocupar una plaça de professor a la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1933 fins al curs 1936-37. Corol·lari de la seva participació continuada en la vida cultural barcelonina, el 1936 s’adherí a la Societat Catalana de Geografia tot just fundada.

Segons paraules de Lluís Solé i Sabarís, Chevalier és el final d'una època de fer geologia --la "morfotectònica estructural"-- que es reflecteix en un dels seus llibres més coneguts, Geografia física de Catalunya (1934). El fet que també es relacionés amb els geògrafs catalans, com ara Pau Vila, va fer que publiqués una sèrie de textos importants per a la història de la geografia catalana. D'això és un exemple El paisatge de Catalunya (1928), una visió molt interessant del paisatge natural de Catalunya del primer terç del segle XX. Chevalier és, doncs, una figura peculiar dins de la geografia catalana, ja que en una època en que tothom feia geografia regional, ell es va dedicar a un camp temàtic molt específic: la geografia física. [Enric Mendizàbal]