<<< retrocedir   A l’any 1918, va ser nomenat professor de Geografia, Etnografia i Colonització de l’Escola d’Alts Estudis Comercials, que anys a venir esdevindria la Facultat de Ciències Econòmiques. Justament aquest any, va estar becat per la Mancomunitat de Catalunya per anar a Suïssa per aprofundir en els coneixements geogràfics. Segurament hi anà a l’estiu i possiblement a la Suïssa alemanya, ja que acabat d’arribar d’aquell país s’entrevistà el 12 de setembre amb el president de la Mancomunitat de Catalunya per donar-li compte de l’estada.

Una altra obra molt destacable de l’autor va ser La educación del ciudadano, publicada el 1918, que vol il·lustrar els joves sobre el que és la societat, el que cadascú deu a la comunitat i com cada ciutadà pot contribuir a la vida social i política. Aquest llibre és a més interessant perquè deixa entreveure el pensament de l’autor, la seva ideologia democràtica i liberal, molt d’acord amb la seva vinculació amb la burgesia emprenedora. Palau Vera creia que els joves havien d’estar preparats per l’acció i que per a aquest fi havien de llegir biografies de grans personatges històrics que poguessin fer servir de guia. Una raó que el portà a dirigir una col·lecció titulada “Vida de Grandes Hombres” de la Seix i Barral, en la qual ell escriví les biografies de George Stephenson, Alexandre Magne, Juli Cèsar i Cristòfol Colom.

Els llibres de Joan Palau Vera tingueren un gran èxit, de tal manera que les reedicions s’anaven succeint any rere any i en algun cas arribaren fins els anys cinquanta i escaig. En el temes de Geografia, Pau Vila s’ocupà, a la mort de Palau, d’anar actualitzant els continguts de les seves obres, llibretes d’exercicis i mapes.

Joan Palau Vera morí de tifus l’any 1919, als quaranta-quatre anys, i deixà orfes un fill i una filla. El fill va ser farmacèutic i morí el 1941 sense descendència. La filla es casà amb Joan Antoni Espasa de l’editorial del seu cognom i tingueren un fill i una filla, néts per tant de Palau Vera, encara que mai conegueren l’avi. La vídua de Joan Palau Vera, la senyora Mariana Kernast, que era tot un caràcter, va morir a l’any 1988 i a l’edat de 103 anys. Els néts van adquirir la visió de l’avi, que els traspassà la seva esposa: un home intel·lectual, idealista, rodejat de llibres i molt despreocupat pel temes de l’economia domèstica.

La importància de Palau Vera per la Geografia catalana i espanyola, va ser més la d’un renovador de materials pedagògics i actualitzador de continguts, que no pas la d’un investigador que aportés noves visions i interpretacions d’un territori concret. Altra cosa hauria estat d’haver viscut més anys i haver pogut formar una escola de deixebles i col·laboradors. El seu successor com a professor a l’Escola d’Alts Estudis Comercials, va ser el jove Joan Oller, format a Lovaina i coneixedor de l’escola vidaliana, que hi impartí Geografia econòmica, però desgraciadament morí al cap de pocs anys, sense poder deixar fruits. A l’Escola de Bibliotecàries, renovaren el pla d’estudis i desaparegué la Geografia General. La sort va ser que a l’Escola del Treball contractessin Pau Vila que tornava de Colòmbia sense feina, però amb moltes ganes de fer-ne, i la geografia catalana trobà un nou lideratge i un nou paradigma. [Josep Oliveras i Samitier]

La fotografia de J. Palau Vera
ha estat cedida per la seva descendència.

Joan Palau Vera,
pedagog i geògraf
(1875-1919)