Divendres passat, organitzat per la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual és membre el nonagenari geògraf Pau Vila, se celebrà una conferència, a càrrec del senyor Lluch, professor de geografia de la Universitat Autònoma, qui dissertà sobre el tema El pensament geogràfic de Pau Vila. Pau Vila pot i ha de ser considerat com l’autèntic fundador dels estudis geogràfics a Catalunya. Ell fou el primer d’adonar-se que la geografia no consistia en una mera enumeració descriptiva ni es confonia amb la història natural. Seguidor de l’escola francesa, pionera en la moderna metodologia, fou l’introductor a la Península dels mètodes i les obres de Vidal de la Blache, d’Emmanuel de Martonne i de Jean Brunhes; conseqüentment, s’allunyà del concepte naturalista i fisiogràfic que fins aleshores prevalia per ocupar-se, bàsicament, de geografia humana, en els seus múltiples aspectes, és a dir, de la influència de l’home sobre el medi i del medi sobre la comunitat, aconseguint així una visió de la ciència geogràfica que el professor Lluch qualificà d’humanística.

En un altre ordre d’idees, és seva en gran part també la introducció a les nostres latituds del concepte modern de regió, basat, així mateix, en criteris humans. D’aquí que Pau Vila jugarà un paper primordial en el moment d’escometre la divisió comarcal de Catalunya, precisant els límits i les característiques de les comarques tal com les coneixem avui. Per això, i sense deixar d’ocupar-se de les característiques físiques del terreny ni dels condicionaments històrics, fonamentà les seves investigacions en l’estudi de les àrees de mercat, és a dir, en el factor econòmic i humà.

Cal tenir en compte que aquest mètode, avui tan corrent, fou aplicat per Vila a principis de la dècada dels 30, quan la ciència econòmica moderna era als seus inicis, amb la qual cosa esdevingué altre cop un precursor. L’escola formada per Pau Vila li permeté, a ell i als seus col·laboradors, agrupats en la Ponència de la Divisió Territorial, establir en 1933 la divisió comarcal catalana, la qual, pel seu realisme i eficàcia, encara avui és utilitzada, amb escasses modificacions, pels organismes econòmics regionals.

La infatigable tasca investigadora de Pau Vila prosseguí, malgrat la seva edat envejable, tal com explicà puntualment el conferenciant. És a punt d’aparèixer el tercer volum de la monumental Geografía de Venezuela realitzada per ell i pels deixebles que ha format en aquella república des que es traslladà a Amèrica en 1939.

Llesta la conferencia del senyor Lluch, el president de la Societat, senyor Iglésies, oferí a Pau Vila el primer tom de la voluminosa Miscel·lània Pau Vila, editada per l’entitat, que aplega gran quantitat de treballs dels deixebles i amics del mestre. Aquest agraí l’homenatge en un breu i emocionat parlament. Pau Vila marxà altre cop cap a Caracas ahir dimarts, dia 14, per tornar-ne aquí l’abril, com cada any. L’acte de la Societat Catalana de Geografia fou, doncs, el comiat oficial al mestre i la cloenda d’una tardor consagrada a enaltir i reconèixer la seva fructífera labor.

[La Vanguardia, 15 de desembre de 1971, p.35; versió catalana d’E. Bertran]