Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
 

La conferència del mes d’abril del curs 2013-14 de la Societat Catalana de Geografia va anar a càrrec de tres professors del Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona: el catedràtic Carles Carreras i els professors Sergi Martínez i Lluís Frago. Tots tres van dissertar sobre el barri del Raval de Barcelona com a laboratori d’estudis urbans.

Carles Carreras és, en paraules de l’actual president de la SCG, Josep Oliveras, un homenot de la geografia o sigui un personatge important i polièdric. La seva trajectòria geogràfica com a professor i investigador ha transitat per diversos camps de la branca d’Humana, des de la geografia urbana a la del comerç i consum o, més recentment, cap aspectes més humanístics i culturals, molt vinculats a la literatura. De fet és difícil resumir el CV de Carreras atès que des de fa molts anys viu bolcat en l’ensenyament i recerca geogràfics, ja que va assolir la càtedra universitària l’any 1986. Aquesta feina l’ha alternat amb diferents tasques de gestió dins de l’estructura de govern de la universitat, de la qual ha arribat a ser vicerector.

 

Sergi Martínez esmenta en el seu perfil com a professor que té interès en els processos de canvi social urbà i que ha seguit els processos de gentrificació del Raval, barri sobre el qual té algunes publicacions específiques. Lluís Frago ha estudiat el paper de les ciutats petites i mitjanes, en el context regional de Catalunya, i ha emprat el barri del Raval com a referència o model per comparar processos i dinàmiques en el centres històrics del seu àmbit d’estudi.

Tots tres formen part del grup de recerca ANTERRIT, Anàlisi territorial i desenvolupament regional, del Departament de Geografia Humana.

Per situar una mica l’objecte urbà de la conferència, es pot dir de forma breu que el Raval és un barri de Barcelona que té com artèries principals el carrer del Carme, el Nou de la Rambla i la Rambla del Raval, que s’estén des de l’esquerra de la Rambla fins a les actuals rondes i el Paral•lel. A principis del segle XX es va popularitzar la seva designació com a Barri Xino pel seu laberint de carrers, l’alternança amb sales d’espectacles i cases de cites. Als anys 80 del mateix segle, l’administració municipal va impulsar una decidida política de reformes encaminades a rehabilitar i renovar la històrica estructura urbana per aconseguir-ne l’esponjament, l’exponent més clar de les quals és l’actual rambla del Raval, que va des del carrer Sant Pau a Hospital. En l’actualitat, el Raval concentra equipaments singulars de Barcelona com el Museu d’Art Contemporani (MACBA); el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), la Facultat de Geografia i Història; l’Escola Oficial d’Idiomes; l’Institut d’Estudis Catalans, el mercat de la Boqueria o el Liceu, entre altres.

A nivell de població, i sense entrar en els aspectes històrics, al Raval hi han anat a viure part dels immigrants que han arribat a Barcelona a principis del segle XXI, en especial persones de nacionalitat marroquina, pakistanesa i altres de religió majoritàriament musulmana que conviuen amb els autòctons que, segons les dades del 2013, es reparteixen a parts iguals (50% i 50%). Aquesta diversitat de nacionalitats ha donat com a resultat un barri on conviuen diferents cultures amb els seus comerços, restaurants i formes de vida.

 

Les actuacions sobre el teixit urbà històric, la reutilització dels equipaments culturals esmentats i d’altres que s’han creat de nous, i en especial la rehabilitació d’habitatges, que han atret població d’un cert nivell adquisitiu que conviu amb població immigrada que aprofita el parc envellit i moltes vegades deficient del barri, conjuntament amb alguns blocs de protecció pública que han servit per ubicar part de la població que s’ha vist afectada per l’expropiació dels habitatges on vivia, és el que, a grans trets, ha generat unes dinàmiques específiques i noves al barri, que des del punt de vista acadèmic es poden etiquetar com de laboratori, en el sentit d’experimentals, i que s’han aguditzat amb la intensa turistificació que viu el centre de la ciutat ja sigui amb l’increment de places hoteleres o amb els apartaments turístics de legalitat diversa que comporten la presència d’una nova tipologia de personatges en la vida quotidiana del barri.

Carreras va explicar el Raval a partir dels records que li evocaven diferents espais i edificis del barri: l’antiga Biblioteca de Catalunya, amb el seu sistema d’organització de consultes, que ara sembla inversemblant per la lentitud en el préstec dels llibres; els edificis del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, seu de l’Institut Geogràfic Elcano, o el descobriment d’una església romànica pròpia del Pirineu al mig de la ciutat, Sant Pau del Camp. Després va evocar tot un seguit de títols literaris que han tractat el barri. Va esmentar alguns literats francesos que havien centrat els arguments de les seves obres en l’època del barri Xino (Genet, per exemple) o espanyols com Cela o de la Loma. D’entre els autors catalans va ressaltar les aportacions de Benet i Jornet, Maruja Torres o Julià de Jódar.  seguir >>>
 

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Sau Raventós, Elisabet (2014): "El Raval de Barcelona : laboratori d’estudis urbans. Ressenya de la conferència de Carles Carreras, Sergi Martínez i Lluís Frago a la Societat Catalana de Geografia, SCG (29 d'abril de 2014)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S90871.htm

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
15 de maig de 2014
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat