<<< retrocedir  Lluís Frago va explicar com, en els seus estudis, havia traslladat els fenòmens migratoris i immobiliaris del Raval en l’anàlisi de les capitals comarcals i ciutats mitjanes de Catalunya per estudiar similituds i trobar explicacions tot i les diferències en la magnitud dels fenòmens i la disincronia temporal amb què ocorren. També va explicar que un dels objectius dels seus treballs és posar en valor el patrimoni urbà dels centres urbans de les 41 capitals comarcals que moltes vegades pateixen problemàtiques similars de conservació i, alhora, metamorfosis similars de transformació en els teixits urbans tradicionals.

Sergi Martínez va destacar diverses idees, com la del Raval com a motor del clúster cultural de Barcelona, clúster que és liderat per l’ajuntament de Barcelona i que pivota sobre els equipaments de la part nord del barri o bé la del procés de gentrificació que ha estat teoritzat per geògrafs com Neil Smith, David Ley o Sharon Zukin i que, de forma senzilla, es pot sintetitzar com un procés de canvi urbà que afecta àrees centrals de la ciutat i que suposa l’expulsió dels residents històrics i la substitució per una població socialment més adinerada. Cada un d’aquests teòrics de la gentrificació explica el fenomen per motius diferents però el fet és que amb les diferents rehabilitacions d’habitatges, el Raval ha experimentat l’arribada de nous residents que han canviat la imatge del barri que hauria

deixat de ser una àrea urbana poc atractiva per esdevenir un espai urbà interessant per a nous grups socials com estudiants universitaris, professors o artistes que haurien substituït als residents històrics, d’un estrat social més baix. Tanmateix al Raval, els grups socials més modestos perviuen i, segons el criteri de qui escriu, perduren amb força ja que l’arribada d’aquests nous grups socials ha coincidit amb la immigració estrangera que s’hi ha assentat i que, en general, no té el mateix nivell econòmic que els locals.

La reflexió final d’aquest investigador va ser que molts dels estudis sobre el Raval han reforçat el clixé relacionat amb la creació i recreació literària del barri, molt centrada en el submón del Xino, alhora que la recerca acadèmica ha creat uns nous clixés urbans de modernitat, multiculturalitat, bohèmia, que són poc percebuts pels seus ciutadans i que de ben poc serveixen per als seus problemes quotidians. I el mateix Martínez es preguntava, i de què li serveix al Raval ser tan estudiat si els problemes no es resolen?

I poca resposta es va obtenir perquè la llargada de l’explicació es va menjar el temps per al debat ja que l’IEC tanca puntualment les seves portes cap a ¾ de 9, moment que el president de la SCG va agrair la presència de tots plegats. [Elisabet Sau]