perquè no fa una gestió sostenible de les rieres, hi ha un excés de massa forestal molt gran. Quan puja la temperatura esgota els recursos hídrics i afecta l’hàbitat del tritó, però ell fa la seva gestió basant-se en tòpics ecologistes.

Si no haguéssiu dedicat una bona part de la vostra vida al Montseny, de quin altre paisatge us hauríeu enamorat?
El que més m’atreu és l’Antàrtida, on faig coses i havia estat temporades. És un

continent en teoria al servei de la pau i la ciència i la sensació és molt agradable i el paisatge encara és molt poc grapejat. Si fos a casa nostra, seria el massís del Montnegre, que és més proletari i humil que el Montseny. El Montseny és com la vedet del Molino; en canvi, el Montnegre no el coneix tanta gent, i millor que sigui així. Però en realitat jo estic enamorat del suro i de l’alzina surera, un arbre únic des del punt de vista de l’evolució. [Entrevista a l’autor, arran la presentació del llibre, per Sebastià Bennasar (Vilaweb 25.02.2017).]