abans un ciutadà consumia per càpita cinc tones de bosc cada any. Això incloïa tot, des de les bigues de les cases fins al consum per cuinar, i es va canviar per cinc bombones d’un butà que ve d’Algèria. Va comportar l’ensorrament de les economies de muntanya, la davallada dels treballadors del mas al pla per fer feina a les fàbriques i la desaparició de tot un món. Ara queden alguns masos reconvertits en cases de menjar. N’hi ha fins a 160 a tot el Montseny. Es pot dir que ara els masovers es dediquen a l’engreix de cap de setmana amb l’avantatge que no han de treure els fems.

Aquesta setmana hem sabut que el despoblament rural ha crescut. Per exemple, el 2006 a les terres de Lleida hi havia set pobles de menys de cent habitants, i el 2016 n’eren catorze. Us preocupa?
Per descomptat. Hi ha gent conservacionista que com més despoblament hi hagi més contenta està. És aquesta intel·lectualitat urbana que té la idea que el bosc millora si creix, i que proclama el retorn al paleolític i al primitivisme. Proclamen la sobirania alimentària quan al país no ho som gens, de sobirans. Menjar un kiwi que ve de Nova Zelanda és una barbaritat, ens aporta 50 o 60

calories i n’hem gastades 300 en emissions que duen al canvi climàtic. Necessitem terres agrícoles i que el sector primari sigui un sector potent, i ells ho veuen amb poca simpatia perquè volen tornar a una natura verge, que és una ideologia d’extrema dreta que apliquen sense saber-ho. Això fa olor d’extrema dreta, i el despoblament és molt preocupant.

Defensau que la biodiversitat disminueix si l’home no és present de manera moderada en el medi.
És clar, es perd diversitat per manca de població en els entorns rurals. Un bosc no aporta tanta diversitat com un conreu, en canvi, sí que fa créixer la densitat de determinades espècies. Però se n’han perdut moltes –com ara, les guatlles i les aloses– per manca d’activitat agrícola, i en vegetació estem igual. Això passa amb el despoblament de la Catalunya Vella i del conreu de muntanya.

Fem l’entrevista el dia que han trobat una llúdriga a l’Onyar al seu pas per Girona, això és bo?
És un bon indicador. La presència de la llúdriga a l’Onyar mostra que la feina es fa bé, és una espècie en recuperació, i no és cap