Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Martí Boada i Juncà: Estiu : caminar mirant. Notes de camp. Barcelona: Laertes, 2016 (Laertes Català, 39); 136 p. ISBN 978-84-16783-10-6.   Entrevista de S. Bennasar : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5 
 

aquesta habilitat? Em sembla que anem tornant a un sistema de castes. Jo en sóc enormement crític, però a la universitat estic en una minoria totalment absoluta.

En les vostres passejades denunciau l’espoli de les plantes remeieres…
I és clar. La població se’ns ha disparat, i si abans els boletaires o els recol·lectors de castanyes eren quatre, ara imagina. Desapareixen espècies com la valeriana per la pressió dels naturòpates i dels neorurals, que es carreguen una planta que fa un metre vint d’alçada, que creix normalment en solitari i que es veu d’una hora lluny. I se la carreguen perquè no agafen la flor ni la fulla, no, que la part medicinal és l’arrel. Ja ho tens!

I heu encunyat el terme ‘garrafaires‘ per definir els qui van a cercar l’aigua a les fonts del Montseny potser de manera abusiva…
És una pràctica nova, arriben amb la furgoneta i els veus omplint garrafes en alguna de les 700 fonts del Montseny. No sé si se l’emporten per a restaurants, o la revenen o és per a tota la família, però costa molt trobar una font lliure de tota aquesta gent que omple les garrafes.

 

Al Montseny hi ha hagut intents d’aprofitament diversos: des de qui volia fer una estació d’esquí fins a l’explotació del bosc. Quin aprofitament se’n podria treure en l’actualitat?
La principal activitat del Montseny és terciària i és un equipament de primer ordre de la tercera corona al servei del sistema urbà. El Montseny serveix per a fixar vint tones de diòxid de carboni per hectàrea i per a produir oxigen a raó de deu tones per hectàrea, i només amb això ja està justificada la seva activitat. En aquest espai el ciutadà urbà crema els excessos de la setmana sense haver de recórrer gaire més de quaranta quilòmetres, i és un gran sistema verd urbà que ha de comptar com a equipament, com per exemple Collserola.

Alertau de l’escalfament global amb dades precises. La temperatura ha pujat un grau al Montseny en els darrers cinquanta anys. Això dificultarà la pervivència d’espècies endèmiques com, per exemple, el tritó?
El tritó ja ho està passant molt malament, perquè és un animal que a més de setze graus ja té dificultats, però el seu principal enemic és el tècnic que s’encarrega de la seva conservació, que ho fa molt malament. Ho denuncio com a estudiós del Montseny

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
18 d'abril de 2017
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat