sorpresa perquè prové d’aquelles llúdrigues d’origen extremeny que es van alliberar. Això vol dir que el riu està en condicions d’admetre aquesta població, que necessita bandes amb una densitat de peixos alta perquè si no, no podria persistir. Mostra un increment de qualitat i és un bioindicador important, com les hematites o els leucòcits en els humans.

Llavors, el cas de l’ós i del llop al Pirineu…
És molt diferent. La llúdriga fa temps que es passeja pel Fluvià al seu pas per Olot, n’hem trobat a la Tordera i fins i tot al Besòs. La seva expansió marca la recuperació dels rius. El tema de l’ós i del llop és molt diferent, fins i tot també entre ells.

En el llibre afirmeu que al Montseny us retrobeu amb l’ecologia familiar, mentre que a la selva us sentiu analfabet…
És que la selva no pots llegir-la amb les mateixes eines d’aquí, i tens un complex total d’analfabet profund, és una qüestió d’escales.

Això a mi em passa quan vaig al Montseny, que llavors l’analfabet sóc jo…
Repeteixo, és una qüestió d’escales. Avui a classe he demanat als alumnes quin era l’ocell més singular que tenim al campus universitari, que és el raspinell, i ningú no

m’ho ha sabut dir. En canvi, si demano la vida i miracles de vint espècies africanes, s’ho saben tot. I és perquè tenen una visió televisiva de la natura, fins i tot pornogràfica, amb aquell primer pla del cocodril queixalant una cuixa, això és porno dur i a la vegada ens fa analfabets. Les nostres àvies tenien un coneixement de la natura molt superior a nosaltres. I ep, no demano en cap cas tornar enrere, però tenim molts màsters i poc coneixement, i pel que fa al medi encara ens faran creure que els nens vénen de París.

Alertau contra l’academicisme petulant que només cerca articles en revistes de factor d’impacte. És cert que estau fent moltes activitats de divulgació, com aquest mateix llibre, però a la vegada treballau a l’acadèmia…
Treballo en un lloc on socialitzar el coneixement es considera un demèrit. El meu grup consta de quinze investigadors i és un dels importants a l’Autònoma, però també volem ser divulgadors del coneixement. Treballem sense abdicar i renunciar a l’excel·lència i els papers i els articles de factor d’impacte, però em molesta molt aquesta invocació a l’excel·lència que no és res més que un elitisme. I allò que no és excel·lent, on ho hem de fotre, què n’hem de fer? La recerca de l’excel·lència va en contra de la diversitat, perquè què passa si algú no té