“Si els portolans medievals van posar literalment el punt de Barcelona en el mapa per a orientació dels viatgers d’aquell temps, i si la imatge del punt en el mapa és repetida com a metàfora en els eslògans moderns sobre la projecció metropolitana de la ciutat, els plànols monumentals, en concentrar l’atenció dels turistes en determinats indrets dins l’espai urbà, els converteixen en agents d’un canvi que expressa uns nous equilibris de poder i una nova diferenciació territorial” [p. 17].

A més a més de les ponències efectivament publicades, les III Jornades van acollir altres quatre aportacions, amb un acusat biaix processual i tècnic que, per això mateix, les allunyava del recorregut històric solcat per les altres set. Així, Alex Nobajas va presentar la digitalització vectorial d’un mapa parcel·lari d’Horta de 1861 per a valorar els avantatges i els inconvenients d’aquest suport en l’estudi dels paisatges pretèrits. Al seu torn, Rafael Roset va revisar un programa col·laboratiu de georeferenciació de mapes endegat per l’ICGC. També en el domini de la digitalització de documents cartogràfics, Marc Hernández i Xavier Tarraubella van

presentar el web titulat Barcelona. Darrera mirada: un recurs digital a partir dels Quarterons de Garriga i Roca realitzat a l’AHCB. La quarta ponència de caràcter instrumental va ser llegida per Xavier Cazeneuve. Tractava sobre els plànols d’immobles urbans barcelonins annexos a les escriptures notarials, en la mida que ofereixen coneixement sobre l’espai intern de Barcelona, tan descurat per la cartografia militar. Atesa la seva transversalitat i complementarietat temàtica, la ponència de Cazeneuve ha estat afegida a la publicació amb el títol: "La informació gràfica sobre l'espai urbà en els protocols notarials de Barcelona, 1735-1860" [188-205].

Amb aquest llibre, juntament amb les dues obres anteriors Aproximacions a la història de la cartografia de Barcelona (2010) i Estudis sobre la cartografia de Barcelona, del segle XVIII al segle XXI: els mapes d'una ciutat en expansió (2014), l' AHCB i l'ICGC aposten decididament per l'estudi i la història dels mapes de Barcelona amb la voluntat que aquesta cooperació tingui continuïtat i pugui anar aflorant la documentació cartogràfica de la ciutat i el seu estudi crític. [Pau Alegre, febrer de 2017]