corbes de nivell, aixecat pels topògrafs de l'exèrcit francès de 1823 a 1827. Tanmateix, l’ordenament de les ponències de la publicació ha seguit una pauta estrictament cronològica. Al capdavall, com expressen els curadors a la presentació [p. 13-19], la temàtica i l’abast temporal del llibre “és la confluència empírica entre aquestes aproximacions, més que no pas cap projecte a priori, la que fa possible de proposar ara com a fil conductor del llibre la relació entre les activitats cartogràfiques i els designis de tot tipus per a controlar l’espai, en l’arc temporal que va des dels temps medievals fins als nostres dies” [13].

Durant la baixa edat mitjana, la raó que va empènyer la interpretació geogràfica de Barcelona a través dels mapes no va ser la seva estantissa i decadent condició de capital, sinó el seu valor estratègic enfront de l’expansió otomana i com a plaça forta de suport per a qualsevol exèrcit interessat en el control de la Mediterrània occidental. La ponència de Ramon J. Pujades, "Del nom en el mapa al mapa de la ciutat: la presència i la representació de Barcelona en la cartografia dels segles X-XVII" [20-43], gravita sobre aquelles premisses teòriques i destaca com les interpretacions del territori barceloní es van encaterinar en la descripció de l’espai militar, les fortificacions, descurant força l’espai civil.

En l’absència de ponències esmerçades sobre la cartografia barcelonina del segle XVIII, la temporalitat de les temàtiques de les aportacions subsegüents a la de Pujades, s’abocaren en el segle XIX. La història urbanística de Barcelona, tan peculiar, dóna un gran relleu a la intensificació, molt considerable, dels treballs cartogràfics a la segona meitat d’aquell segle. Tanmateix, els assistents a les III Jornades van tenir el privilegi de conèixer de primera mà un document capital de la primera meitat de segle desconegut fins ara. En la ponència titulada "El Lever nivelé de la place de Barcelone, 1823-1827 : un gran salt qualitatiu en la representació cartogràfica de l'espai barceloní" [44-67], Francesc Nadal i Carme Montaner destaquen la vàlua innovadora del document aixecat pels serveis topogràfics del cos expedicionari francès dels Cent Mil Fills de Sant Lluís pel registre tan detallat que fa de les fortificacions i el territori agrari del Pla de Barcelona. Les reproduccions de detall que acompanyen el text de la ponència us ho demostraran a bastament.

L’exhumació del Lever nivelé de la place de Barcelone en els arxius militars de Vincennes (París), permet a Ramon Grau posar en quarantena l’opinió tradicional sobre la perfecció del Plano topográfico de los alrededores de la ciudad de Barcelona