(1855) en la ponència: "Planimetria i altimetria en els mapes d'Ildefons Cerdà, 1854-1865" [68-91], la qual cosa no treu pas mèrit a la producció cartogràfica de l’il·lustre enginyer de camins. Al capdavall, tampoc queden més ben parats els mapes dels serveis topogràfics militars contemporanis de Cerdà, aixecats amb la finalitat de reconstituir alguna sort de cinyell fortificat de la ciutat una volta aterrades les muralles. Luis Urteaga i José Ignacio Muro ho expliquen prolixament a la ponència titulada: "Los últimos proyectos de fortificación de Barcelona, 1854-1860" [92-123] .

La determinació amb la qual van procedir els militars en la mesura i la interpretació del territori barceloní en els seus mapes no va ser emulada pels serveis civils de cartografia. En la ponència "Delimitació i representació cartogràfica del terme municipal de Barcelona : les campanyes de 1889 i 1917" [124-141], Joan Capdevila posa en evidència l’escàs interès dels ajuntaments a l’hora de tenir al dia el registre gràfic de l’àmbit territorial de les seves competències. A cuita-corrents, calgué procedir a fer rectificacions puntuals dels termes municipals del Pla de Barcelona per tal de compatibilitzar la gestió urbanística a banda i

banda de cada termenal. Naturalment, una volta consumada la refosa municipal de 1897, aquesta problemàtica va desaparèixer, llevat del cas de Sarrià, el terme del qual no va ser refós al de Barcelona fins el 1922. Precisament, Jesús Burgueño revisa els projectes territorials d’aquest municipi en la ponència "Cartografia municipal i planejament urbanístic de Sarrià, 1850-1921" [142-167]. Burgueño destaca l’esforç del consistori sarrianenc per a separar i singularitzar nítidament el territori propi respecte del de la capital, un intent d’independència irreal, només sobre el paper, que haurà d’abandonar ja molt abans de la fusió definitiva.

El plànol monumental, destinat a servir d’ham i guia als viatgers dins de l’espai urbà, és l’objecte d’estudi de la ponència de Teresa Navas, "Representar la capital : cartografia monumental i turística de Barcelona, 1914-2015" [168-187], en la qual destaca la forta càrrega simbòlica d’aquests documents, fins al punt de confondre la ciutat existent amb la ciutat projectada, gairebé en els marges de la cartografia pròpiament dita. La transcendència de la ponència de Navas és modulada pels curadors a la presentació del llibre en un paràgraf particularment brillant: