L’èxit assolit per les Jornades d’història de la cartografia de Barcelona, organitzades per l’Institut Cartogràfic de Catalunya i l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) el maig de 2010, va animar els organitzadors d’aquell esdeveniment a donar-ne oportuna continuïtat. Així, la convocatòria de les Segones Jornades d’història de la cartografia de Barcelona va obtenir també una bona acollida entre els entusiastes de la història de la cartografia i de la cartografia històrica, de manera que l’octubre de 2012 van fer cap a ca l’Ardiaca per assaborir les nou ponències programades.

Com s’esdevingué rere la celebració de l’edició primigènia, la segona també ha generat una publicació col·lectiva en la qual es recullen els parlaments que s’hi van pronunciar. És un llibre de dimensions poc habituals, ben il·lustrat amb reproduccions generals i de detall dels mapes estudiats en cada text, i confegit d’acord amb l’estil de disseny habitual de les publicacions de l’AHCB des de fa molts anys. Tot plegat li dóna singularitat i atractiu visual. Per bé que el contingut dels textos no és, ni de bon tros, el del “periodisme d’investigació” destinat al gran públic, el seu grau d’especialització acadèmica i l’erudició que traspua no han de ser obstacle per arribar a les mans i l’enteniment d’una gran minoria de públic culte i atent.

Els curadors del llibre broden la introducció, “Noves aproximacions a la cartografia de Barcelona” [12-19], amb un patró incontestable. En efecte, l’Atlas de Barcelona de Galera, Roca i Tarragó (1972, 1982) és el referent indefugible dels estudis contemporanis d’història de la cartografia de Barcelona. Encara és, i ho serà per molts anys, el vademècum per a la identificació i localització de la successió de peces cartogràfiques del territori barceloní que van des del segle XVI fins al XX. Poques descobertes sensacionals des de l’edició de l’Atlas, la qual cosa deixa a segon pla les cerques detectivesques i estimula, en canvi, l’aplicació de les metodologies més avançades per a l’estudi dels mapes pretèrits. “El programa de les Segones Jornades es va concebre a la llum d’aquests resultats i amb la intenció d’aportar-hi una nova tongada d’estudis monogràfics, bé explorant matèries no abordades el 2010, bé mirant d’enllaçar els episodis il·lustrats aleshores, bé aprofundint-hi” [p. 14].

L’obertura de les Jornades i llibre amb sengles textos de Ferran Colombo i J. Oriol Granados, “Els mapes geològics de Barcelona: des d’Alexandre Vézian a Oriol Riba” [20-33] i “El reconeixement cartogràfic de la Colònia Bàrcino” [34-55], poden fer pensar en un repàs mil·lenari dels mapes d’una ciutat en expansió, tal com