Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Montserrat Galera, Francesc Roca i Salvador Tarragó: Atlas de Barcelona. Siglos XVI-XX. Barcelona: Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, 1972; 538 pp. amb 300 làmines comentades + 149 notícies d'altres peces. Presentació de Pau Vila. / 2a ed.: Atlas de Barcelona. Barcelona: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, 1982; 1067 pp. amb 435 làmines comentades (cat., esp., ang.) + 159 notícies d'altres peces. Presentació de Pau Vila. ISBN 84-7080-205-4.   Presentació de P. Vila : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4 
 

Fa mig segle el públic barceloní va tenir ocasió d'observar i considerar, per iniciativa dels arquitectes municipals, el desenvolupament històric de la ciutat i el seu entorn, gràcies a una "Exposició de plànols de Barcelona", el muntatge de la qual es féu en l'avui desaparegut Palau de Belles Arts. Ja aleshores es trobà a faltar la publicació d'un adequat catàleg il·lustrat per a ús d'investigadors, urbanistes i curiosos. D'aquell esdeveniment, només en resta algun que altre article periodístic (Diario de Barcelona, 26-III-1920; La Veu de Catalunya, 19-III-1920; La Vanguardia, 26-III-1920; Las Noticias, 6-IV-1920; Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 5-XII-1920). De tots, la ressenya del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, obra de l'historiador barceloní Francesc Carreras i Candi, constitueix el millor dels reportatges apareguts, compensant la seva parquedat gràfica amb una raonada relació explicativa.

Cal considerar encertada la decisió del Col·legi d'Arquitectes, per mitjà del seu Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny, que consisteix en el registre i classificació del material existent en els fons corresponents a les institucions i entitats més assequibles –que forma per si mateix un autèntic corpus– i, sobretot, en la seva publicació, on trobem aplegades, juntament amb les fitxes elaborades, una selecció de reproduccions dels plànols, vistes, croquis i projectes més significatius de la realitat urbana.

Malgrat la impossibilitat d'investigar en la seva totalitat els més importants arxius foranis, la selecció, presentada amb el títol d'Atlas de Barcelona, és prou documentadora per seguir l'evolució i la configuració de la ciutat i del seu pla des del segle XVI fins als nostres dies.

 

Malauradament, bona part del gràfics planimètrics o en perspectiva mostren la incidència de plantejaments bàsics, ja sigui per imperatius de projecció –muralles, baluards– , ja sigui per motius d'estratègia de la ciutat amb el camp obert davant seu fins al peu del semicercle de muntanyes, per on havien d'evolucionar les tropes. Exceptuant la representació del circuit romà, establert per Antoni Cellés, un dels primers plànols és el d'un projecte de defensa per mitjà d'un canal que circumda les muralles del temps de Pere III, la data del qual pot correspondre a la del regnat de Carles V. D'aquest període de guerres imperialistes, se'n coneixen escenes gràfiques representant preparatius bèl·lics a la

 

ciutat, motiu que fa pensar en els projectes per a la seva defensa. De fet, ta primera perspectiva de Barcelona i el seu entorn és la de l'Atlas d'Ortelius, editat vers l'any 1570. Aquest fou un dels gravats reiteradament copiat al llarg de més d'un segle amb lleugeres modificacions o addicions per posar el panorama barceloní a l'abast d'un públic desitjós de conèixer la representació d'una ciutat de tanta importància. S'hi pot observar la Rambla al peu de la muralla anomenada de

[segueix...]

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
26 d'octubre de 2007
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat