seguida de prop per la d’economistes i, en menor mesura, per la de geògrafs, sociòlegs, juristes i historiadors. L’autor més citat és el sociòleg i economista Christian Topalov en relació amb la propietat immobiliària, i dóna especial relleu a un article de Carme Masana i Francesc Roca (*), qualificat per Capel de “valioso trabajo; el primero que sepamos, que ha planteado en España el tema en términos de estrategias de los agentes urbanos” [n. 107].

El llibre d’Horacio Capel va gaudir d’un gran ressò, com ho demostren les cinc edicions que se’n van fer. A l’edició de 1990, el seu autor atribueix l’èxit a la mida ajustada de l’obra, i “a la idea difundida por algunos círculos de izquierda de que, a pesar de los cambios políticos, nada esencial se había modificado en la transición política... el simple cambio político dejaba intacto el aparato real del poder económico y la influencia de los ‘poderes fácticos’” [137].

El llibre seria així un testimoni històric d’una conjuntura singular d’Espanya. Cal creure que el llibre va tenir una àmplia acollida perquè era una síntesi dels processos i les actuacions que feien possible entendre de la més bona manera el funcionament del sistema capitalista en el domini de la construcció i de l’expansió de les ciutats espanyoles. L’ús dialèctic de dades, discursos ideològics i teories sobre el fet urbà era raonable i equilibrat. El llibre no propugna una revolució urbana, sinó que explica i fa comprendre uns fets en una perspectiva marxista. Posava a l’abast tot allò que es pretenia amagar i desfigurar per part de determinats agents econòmics, polítics i, fins i tot, acadèmics. [Josep Oliveras: “Entre el crecimiento y la especulación urbana”, publicat a Urteaga i Casals (2015): Horacio Capel, geógrafo, p. 449-474; selecció de fragments i versió cat. de P. Alegre]