aquesta evolució una importància que va més enllà de les que li són pròpies, tant pel que fa a les motivacions de la situació general com pels seus efectes pràctics. Així, els àmbits tradicionals de les relacions socials i de govern han anat en doina, les regions s’han vist sotmeses a pressions competitives creixents, i les ciutats acorralades per les exigències dels actors econòmics. Tot plegat, ha suscitat, com a reacció, l’auge tant de moviments locals com el que l’autor anomena, curosament,“pulsions nacionalistes”.

La segona part s’endinsa decididament en la qüestió dels moviments urbans. S’hi defineix la seva acció col·lectiva i explora les formes que aquesta tendeix a adoptar ara mateix a les ciutats dels sud d’Europa, bo i carregant les tintes en dues tipologies de pràctiques socials: els moviments de defensa del territori (recordeu: Aquí no!) i les iniciatives d’innovació social. Les temàtiques plantejades són molt variades, per bé que, com l’autor posa en net, tenen com a tret distintiu posar l’accent en dos aspectes clau: d’una banda, la definició, els usos i la gestió del patrimoni col·lectiu de béns i drets adquirits; d’altra banda, la distribució de beneficis i càrregues entre els ciutadans i els territoris, és a dir, la justícia social i la justícia espacial.

Finalment, la tercera part se centra en els moviments urbans d’una ciutat concreta: Barcelona i el seu rodal metropolità. En tractar-se d’una de les àrees metropolitanes

més grans del sud d’Europa, en la qual s’han succeït moviments socials i urbans particularment decisius, l’exemple resulta ser prou representatiu. En aquesta part del llibre, doncs, es dóna una ullada a la relació que hi ha entre les transformacions urbanes degotades durant el darrer mig segle i l’acció dels moviments objecte del llibre, el qual es clou amb la descripció de les que Nel·lo afirma que són les seves expressions més destacades: els moviments ambientals, el moviment independentista i les iniciatives d’innovació social. Certament, s’ha ampliat significativament el ventall d’agents socials de canvi, si els comparem amb els que M. Castells (La question urbaine) o J. Borja (La Gran Barcelona) identificaven fa cinquanta anys.

I un avís per a navegants. A tall de complement, no pas substitutori de La ciudad en movimiento, trobareu una bona síntesi de les temàtiques que es tracten a l’article “Set reptes per a l’estudi dels moviments urbans” (**), d’Oriol Nel·lo mateix. Paga la pena fer relació del septet: “Definir els moviment urbans”, “Comprendre les seves característiques socials”, “Identificar els temes que plantegen”, “Detectar permanències i innovacions”, “Copsar la seva significació política”, “Entendre la seva relació amb les institucions” i... “Actuar en conseqüència”. [P. Alegre, juny de 2016]