En encetar aquesta nova producció del prolífic geògraf Oriol Nel·lo no hi trobareu pas a faltar la citació emblemàtica: “No només us cal fer ciutats i màquines i ponts i blat, també us heu de bastir la vostra vida” (B. Brecht) (*). Sense perdre de vista aquest lema, l’autor del llibre procura analitzar el paper dels moviments socials urbans per a un àmbit i un període concret: els països del sud d’Europa, encalçats per la crisi social desfermada en començar el segle XXI. Ho fa mitjançant un reguitzell, que no pas enfilall, de vint-i-un articles curts, a manera d’assaigs d’opinió, classificats en tres grans apartats temàtics, amb l’afegit d’una síntesi conclusiva i d’una orientació bibliogràfica “per a saber-ne més”.

Pretén demostrar com, malgrat les circumstàncies del moment, caracteritzades pel desballestament de les condicions de vida i la reducció de les prestacions socials d’una franja molt representativa de la població, sorgeixen grups de gent cada volta més significats per a actuar, ajudar i presentar alternatives a la situació mal vinguda. Malgrat l’empenta infinitesimal de la pràctica

pública d’aquests grups, Nel·lo se sent motivat per a afirmar que “l’acció dels moviments socials urbans al sud d’Europa ha pres relleu tant a l’hora de pal·liar els efectes de la crisi sobre la població, com de condicionar el comportament d’altres actors -l’administració pública, el poder econòmic- i, fins i tot, de promoure canvis institucionals i polítics”. Posem per cas, sense el recolzament decidit d’aquests grups alternatius, els capgiraments electorals experimentats a Grècia i Espanya als darrers temps haurien estat impossibles.

Per tant, la col·lecció d’assaigs d’Oriol Nel·lo se situa en l’estela traçada pels estudis de sociologia urbana de cinquanta anys ençà. Només en repassar els continguts de la primera part de les tres en les quals s’estructura el llibre, confirmarem de ple aquesta nissaga. Concretament, hi analitza l’impacte de la crisi en les ciutats europees i explica com, en el marc d’una economia cada volta més globalitzada, els compromisos i els pactes socials que havien caracteritzat en bona mida les societats europees es troben avui decididament qüestionats. Les conseqüències d’aquesta deriva, de bracet amb les circumstàncies de la crisi desfermada l’any 2007, han desembocat en l’encongiment dels drets i de les garanties de l’Estat del benestar i un increment notable de les desigualtats socials, davant la incapacitat o la conformitat de la majoria dels governs estatals i de les institucions europees. Els factors territorials i urbans han tingut en