pre- y postolímpica, ¿un ‘modelo’ para la regeneración urbana actual?” [51-60] enceta la primera part: “Los inicios”. Abel Albet i Maria Dolors Garcia Ramon hi proposen una reflexió sobre el paper que van tenir els espais públics de Barcelona per a generar identitat i fomentar la integració social i cultural dels seus habitants. Evidentment no deixen per verda la referència al debat sobre el “model Barcelona”, al qual ja s’havia referit el sociòleg Jordi Borja en el pròleg [5-20], per a contextualitzar el punt d’arrencada de les recerques de primera hora dels membres del GRGG. En concret, les tres curadores del llibre ho fan a “La Via Júlia de Nou Barris: un estudio cualitativo y de género de un espacio público en Barcelona” [61-76], Ariadna Cucurella a “Género, edad y diseño en un espacio público: el Parc dels Colors de Mollet del Vallès” [77-92] i Fabià Díaz amb Maria Dolors Garcia Ramon a “Género, discriminación y subversión en el espacio público: una aproximación desde el barrio de Ca n’Anglada” [93-112]. Aporten experiències de recerca de primera mà efectuades a la primera meitat del decenni precedent, les quals valoren positivament uns moviments veïnals que van esdevenir

emblemàtics en les lluites socials a Catalunya. No ho és tant, en canvi, el cas gironí desenvolupat per Isabel Salamaña i Anna Serra a “Leer el espacio público desde la experiencia de la ciudadanía: el barrio del Mercadal de la ciudad de Girona” [113-132].

L’evolució de l’ideari epistemològic i instrumental metodològic del GRGG prossegueix a la segona part, “Perspectivas recientes en el estudio del espacio público”, en la qual s’insisteix en la presentació d’experiències de recerca basades en la significació de places i carrers com a àmbits de socialització essencials de les comunitats urbanes. Bona prova d’això és el capítol inicial signat per Mireia Baylina, Anna Ortiz i Maria Prats: “Cotidianidades urbanas de la infancia y la adolescencia en el espacio público” [133-150], basades en treballs de camp efectuats a Sant Feliu de Llobregat i a Manresa. Una fermentació de la sinapsi social troba un lloc explicatiu adient a la Romànica de Barberà del Vallès.

Rosa Cerarols, Fabià Díaz, Maria Dolors Garcia Ramon i Antonio Luna la destrien a consciència en el capítol “Mujeres, barrio y cambios en el uso y la percepción de espacios de vida cotidiana en contextos