urbanos desfavorecidos” [151-168]. Reblen el clau sengles capítols referits a dos racons de Barcelona diametralment oposats. Alejandro Armas, Anna Ortiz, Luz Marina García Herrera i María del Carmen Díaz Rodríguez ho fan a “Tres espacios públicos y un deseo: usos e incertidumbres de los procesos urbanos y sociales en el Raval de Barcelona” [169-188] i Armas i Ortiz mateixos, amb Carmen G. Calero i Carmen R. Delgado a “El parque de Diagonal Mar de Barcelona: entre el diseño, la sostenibilidad ambiental y el uso social” [189-208].

Per acabar, “arribem al darrer bloc del llibre, el qual representa un avanç agosarat en la recerca dels espais públics urbans, tant pels seus enfocaments metodològics innovadors com per la novetat dels temes que explora”. És la presentació que en fan les curadores a la p. 40 [versió catalana de P. Alegre; molt fàcil de fer, val a dir, de tot el llibre]. La flaire anglo que impregna el llibre queda reforçat en el títol d’aquesta part: “Introduciendo nuevos paradigmas y metodologías para el estudio del espacio público”. Així, Maria Rodó-de-Zárate i Mireia Baylina comparen les experiències de joves lesbianes i gais manresans amb les de joves heterosexuals de la mateixa localitat de la perifèria metropolitana barcelonina a “Juventud y heteronormatividad en el espacio público desde una perspectiva interseccional” [209-230] per a concloure

sobre la desigualtat d’accés a l’espai públic a causa de la sexualitat. Hanaa Hamdan-Saliba ho fa a “El tercer espacio de las mujeres árabes que viven en Barcelona” [231-250] en relació amb la interconnexió d’aquest segment de la població a la via pública i espais annexos. Finalment, Brais Estévez Villarino s’embranca en la Non-Representational Theory i l’Actor Network Theory per a elucidar els signes de socialització i percepció de l’espai urbà a“Arquitectura, afectos y consenso en la remodelación de la Plaça de Lesseps” [251-274]. A la introducció, les curadores qualifiquen aquest text com “un enfocament molt rebentador i novedós”.

Com he avançat a la introducció d’aquestes línies, el llibre té un abast universitari evident. És per això que cal recomanar-lo, en general, a qualsevol persona de tarannà acadèmic que desitgi seguir de prop l’evolució de la recerca de gènere a les localitats de l’àrea metropolitana de Barcelona. I goso recomanar-lo especialment als i les estudiants iberoamericans -- és simptomàtica la inclusió d’un mapa de la Mediterrània [p. 48] per a situar-hi el Principat-- per a conèixer l’estat dels estudis de gènere que informa els programes dels cursos de postgrau de la UAB especialitzats en la matèria, impartits, a més a més, per una bona colla dels autors i autores del llibre. [Pau Alegre, 8 de març de 2015]