En aquelles publicacions antecedents, i n’hi ha moltes altres, observava als autors que sobre un teló fons de localització i descripció de mapes, fotografies aèries i altres documents geogràfics, el fil conductor de la seva presentació discorria en el domini de la història de les institucions públiques, dels cossos de funcionaris de l’Estat en especial, i de les trajectòries vitals dels seus protagonistes més destacats. Una opció, no caldria dir-ho, ben vàlida i enriquidora en els àmbits de coneixement de la geografia, cruïlla immemorial d’especialitzacions de tota mena. Tanmateix, en la publicació present he apreciat, i no crec haver-me confós, una major atenció a l’evolució tècnica i aplicacions innovadores dels documents geogràfics, sense oblidar l’instrumental associat a la comesa, i sense que arribi a superar l’allau de documentació històrica general. Cal celebrar-ho.

Explicat tot això, poca cosa resta per afegir sinó és un breu resum dels continguts del llibre. Així, els curadors s’apunten l’autoria dels dos primers capítols [21-67], esmerçats a recordar l’estat dels mapes militars d’Espanya a les vigílies de la Guerra Civil amb especial dedicació a les institucions cartogràfiques responsables de la seva

producció i edició: la Sección Cartográfica de l’Estat Major Central i l’Instituto Geográfico. Ben aferrats al pal de paller de la recerca del grup, abans esbossada, efectuen un despullament complet de l’evolució de les institucions i dels seus protagonistes durant la II República. Les parts segona [69-147] i tercera [149-219] del llibre són dedicades a detallar els mapes de l’exèrcit republicà i el dels rebels, respectivament. Dels primers, en tenen cura Francesc Nadal, Jesús Burgueño i José I. Muro, mentre que Luis Urteaga i M. Carme Montaner ho fan dels segons. L’obra es completa amb una quarta part [221-269], titulada “Ecos y consecuencias cartogràficas de la Guerra Civil”, en la qual Francesc Nadal i José L. Villanova exploten a fons diversos fons documentals: la de la cartografia francesa de 1936-39 de la serralada pirinenca i els mapes de l’arxiu personal del general Rojo Lluch. No caldria dir que tot el llibre, i no només aquesta part, es recolza en fons i col·leccions documentals, específiques i singulars en el domini de la documentació geogràfica, d’un alt valor històric, tota la qual queda ben referenciada a l’Annex. En fi, la quarta part porta l’afegit d’un capítol signat per Nadal i Montaner sobre els cartògrafs republicans exiliats. [Pau Alegre, febrer de 2015]