en la Guerra Civil española (1936-1939), m’arriba la convocatòria del “Workshop Internacional d’Història de la Cartografia Ibèrica” per celebrar els dies 5-7 de març als locals de l’ICGC del Parc de Montjuïc de Barcelona.

Valgui la llarga introducció precedent per a posar de relleu la potència comunicativa del GEHC, a través de reunions científiques i publicacions, per a difondre el gavadal de coneixements acumulats pels seus membre sobre la matèria d’estudi de la seva preferència. És una estratègia acumulada de fa anys, la qual s’aproxima molt, m’agrada fer-ho notar, a la que segueixen els equips d’investigació en medicina, ciències i enginyeria. Penseu que hi ha metges que signen centenars d’articles cada any! I com s’aconsegueix aquesta performance? El primer i principal, és no desviar l’atenció del grup de la temàtica clau que els aglutina. Les manifestacions públiques de la recerca podran ser ben diverses, a vegades fins i tot un pèl contradictòries. Però no apartar-se de l’eix en la ruta traçada, és fonamental per a no perdre pistonada de cara al bon rendiment dels esforços de documentació, anàlisi i redacció efectuats. És la bona ruta per a obtenir un reconeixement acadèmic d’excel·lència.

Una bona ruta comunicativa de l’activitat científica també aprofita, naturalment, l’efecte acumulatiu. És el cas del llibre objecte d’aquests comentaris, el qual té l’antecedent més evident en la publicació Els mapes en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la qual acompanyava una exposició ---una altra modalitat expressiva molt ben aprofitada pel GEHC--- que amb igual títol va romandre oberta al públic a la seu de l'ICGC des del 24 de gener al 30 de març de 2007. La mostra va ser inclosa dintre del “Programa per al Memorial Democràtic” endegat per diverses conselleries de la Generalitat de Catalunya i, més endavant, va ser presentada a diverses ciutats d’Espanya. La majoria dels comentaris, observacions i valoracions que jo mateix vaig expressar en revisar-la poc després de la seva aparició, servirien per a Mapas y cartógrafos en la Guerra Civil española (1936-1939). I encara n’hi ha de més reculats, com els que vaig expressar personalment i cordial als seus editors arran la publicació de l’article “El mapa topográfico del Protectorado de Marruecos en su contexto político e institucional (1923-1940)” [Documents d’Anàlisi Geogràfica, 36 (2000) p. 15-46], en el qual destacaven el paper dels militars de les comissions geogràfiques en la revolta del Divuit de Juliol del Trenta-sis.