Universitat Autònoma de Barcelona, o el centre comercial autònom de la Roca Village, són l’alineació de nodes dinamitzadors presentats a “Los espacios de innovación en Cataluña. El papel de la autopista del Mediterráneo” [169-190], article signat per Josep Oliveras i Santiago Roquer. El professor Vicente Bielza de Ory efectua un exercici semblant a “La periurbanización de las metrópolis regionales interiores. Impacto de los nuevos proyectos y de la Expo 2008 en Zaragoza” [191-210]. El títol de la col·laboració és prou revelador. Finalment, Manuel Valenzuela Rubio, “Los procesos de metropolización. Madrid, una región metropolitana entre la dispersión y el policentrismo” [211-253] rebla aquest enfocament a la darrer aportació.

El mateix professor Valenzuela és l’encarregat de cloure el volum amb unes “Reflexiones finales” [255-258], les quals, i en bona mida, són un repàs sumari de les aportacions efectuades i defuig la formulació de conclusions. Cal notar, així mateix, la preocupació del tercer coordinador per posar un toc de realisme i mesura rere una assenyalada i reiterada tendència de tots els autor i autores per adjectivar superlativament la magnitud de les transformacions, no tant “mutacions”, observades per les fotografies aèries obliqües i descrites en els textos respectius. Manuel Valenzuela té l’encert de rebaixar l’optimisme -anava a dir “els fums”-, en la previsió dels efectes negatius que el temps ha demostrat ben reals, i fa tocar de peus a terra en plantejar-los com “un repte, al qual haurien de donar resposta totes les instàncies polítiques, econòmiques i socials: assumir una nova cultura del territori.” [258] [Pau Alegre, 15 de maig de 2014]