recurs explicatiu únic. En altres casos, la magnitud de les transformacions són descrites per comparació a allò que passa a la resta dels països europeus, com en el cas de la producció d’energia renovable, o bé com a resposta lògica (...i especulativa) a les expectatives del mercat, com per exemple, l’immobiliari turístic.

Precisament, la redacció del llibre es va tancar just quan els “quinze gloriosos” (1994-2008) tocaven a la fi. En algunes fotografies del 2009 es constata l’evidència de l’esclat de la bombolla immobiliària, amb l’aturament d’obres i la consegüent ensorrada de l’ocupació en el ram de la construcció i els sectors associats. Un autor s’esgarrifa de la taxa d’atur del 17% sobre la població activa enregistrada aquell “primer any dolent”. ¿Què diria ara, amb una taxa deu punts superior i sense perspectiva de baixa significativa?

Descartat l’enfocament de la interpretació gràfica de les imatges, el qual havia estat el protagonista de la publicació precedent

(1990), en aquesta ocasió s’ha optat per un comentari llarg de cadascuna. En general, aquests textos a peu de fotografia no aporten més informació de la que ja figura en el text principal. En acomplir una tasca d’amplificació de continguts, la funció de les fotografies reproduïdes en aquest llibre no és altra que la d’il·lustració, no pas d’interpretació.

D’entrada, les aportacions de Fernando Molinero Hernando, “Crisis, dinamismo y consolidación rural. El valle del Duero” [7-24], i de Stéphane Anglès, “Les nouveaux paysages de l’olivier en Andalousie” [25-40], destaquen el reviscolament intensiu de les activitats vitivinícoles a Castella i Lleó i l’eufòria extensiva de les plantacions d’olivera andalusa, respectivament. En un i altre cas, les polítiques agràries de la UE no han estat pas alienes als fenòmens descrits pels dos autors. No ho és tant, en canvi, la proliferació d’instal·lacions de producció d’energia renovable (eòlica, solar, etc.) al llarg i ample de l’espai agrari peninsular. La valoració i la