l’agricultura, i a les zones amb pendent i elevades construccions per les necessitats de boca de persones i animals per la menor presència d’aigua (basses, cadolles, aljubs...). Per al treball agrari i el manteniment de la infraestructura hídrica llunyans al nucli de població s’hi construeixen diverses cabanes i masos que permetien als treballadors passar diversos mesos fora de casa.

El tercer capítol “Conreus de secà amb aigua i conreus de regadiu” fa un repàs als tipus de conreu i altres productes relacionats amb zones humides que es duien a terme a Torrebesses i les transformacions que han patit amb els anys. Al fons de vall, per la major presència d’aigua i per la proximitat al nucli ha estat històricament on es cultivaven els productes bàsics per a l’alimentació de persones i animals. Cereals, farratges, hortalisses i llegums eren els més habituals. De les zones humides no cultivades se n’aprofitaven altres productes com la fusta dels arbres i la recol·lecció de petites especies animals com els caragols o les granotes. Ben entrats al s. XX, amb la modernització agrària es desenvolupa una fructicultura de regadiu al fons de vall, que no arriba a ser molt important però que comença, per necessitat, a pressionar les existències d’aigua. Més endavant, als anys 1980, apareixen les bombes i el degotador que permetrien regar les zones elevades, el que suposa més pressió per a les existències d’aigua i fan en alguns casos que el bombeig vingui

del Segre i de l’Ebre directament. L’evolució de la producció agrària, que necessita grans extensions parcel·laries per mantenir-se i els grans projectes de transformació en regadiu actuals posen de manifest la crisi de la petita explotació familiar. La concentració parcel·lària és una solució no massa adequada pel terreny de la zona i per la destrucció de patrimoni que suposaria.

En el quart capítol “La gestió del cicle de l’aigua com a component essencial de la colonització dels secans” explica quines tècniques i costums socials al voltant de l’aprofitament de l’aigua han estat claus per la colonització del secà de Torrebesses, que a més a més té una orografia molt variada. En primer lloc l’adaptació dels diferents conreus segons el terreny i les necessitats poblacionals ha fet que l’especialització productiva fos molt elevada. Lligat amb això hi ha diferents costums socials que afavoreixen l’aprofitament de l’aigua per aquests conreus com per exemple la construcció d’aigüeres i cavallons a les finques, els guarets, els conreus associats; o la pràctica de diferents tècniques per preparar la terra com la construcció de formiguers (crema de residus per obtenir cendres), birbar la terra i llaurar-la. També s’hi descriu com l’abancalament dels conreus i els marges i murs de pedra seca contribueixen al manteniment de l’aigua en zones de pendent i en redueixen l’erosió.