5 capítols, serveix per analitzar en detall la infraestructura i els costums vinculats amb l’aprofitament i la gestió de l’aigua, sempre amb perspectiva històrica. La tercera part corresponent al darrer capítol és una mirada al futur de la gestió de l’aigua i una proposta de criteris a tenir en compte.

El primer capítol “Les característiques físiques i climàtiques dels secans garriguencs i el seu règim hídric” ens contextualitza la temàtica i ens situa territorialment. S’hi descriuen les característiques hídriques dels secans i el clima de la zona analitzada així com la presència que hi té l’aigua. En podem destacar algunes idees. La primera és que el territori analitzat, tot i ser de secà (300 – 600 mm anuals depenent de la zona), no és un desert i que en major o menor mesura, segons el moment històric, l’aigua hi ha estat i hi continua sent. La segona és que l’aigua disponible (superficial i subàlvia) a les dues valls principals analitzades, la Vall Major i la Vall dels Siscars era suficient per cobrir totes les necessitats de Torrebesses (de boca, agràries, ramaderes...). Amb el pas dels anys i a mesura que creixia la població i s’utilitzaven més terrenys per l’agricultura, del fons de vall cap als costers i altiplans, i s’intensificaven les produccions, l’aigua ha anat perdent presència, no per menys precipitació sinó per sobreexplotació de les existències, sobretot a partir dels anys 1960. La tercera idea destaca

com l’home ha anat afavorint la presència d’aigua en els secans a partir d’aprendre com gestionar l’aigua de pluja a través de l’escolament superficial i els aqüífers mitjançant diferents tècniques com per exemple l’abancalament dels camps de conreu, infraestructures i diferents construccions (sèquies, dipòsits...).

“L’aprofitament de l’aigua i els canvis en l’economia, la societat i el paisatge” és el títol del segon capítol. S’hi descriu l’evolució socioeconòmica del municipi d’estudi i la progressiva colonització del terme en favor de l’agricultura des del s. XVIII fins al primer terç del s. XX. Podem destacar la importància de l’economia de Torrebesses a finals del s. XVIII amb l’aparició de tres molins de farina i de tres molins d’oli a principis del s. XIX desprès de l’expansió de l’olivera a la zona. Fins a finals del s. XIX la seva població creix paral·lelament amb l’activitat agrària fins al primer terç del s. XX, on comença a disminuir fins pràcticament l’actualitat. En el moment més àlgid d’activitat agrària al terme, primers 20 anys del s. XX, i per necessitats productives, és construeix a Torrebesses un sèrie d’infraestructures adaptades al territori i preparades per aprofitar al màxim l’aigua existent, augmentar la producció i cobrir les necessitats hídriques de pagesos i animals. Així al fons de vall s’hi construeixen sèquies principals i secundàries i pous per