de les Illes Balears. La vista panoràmica de Sierra Negrete amb les fitacions termenals antagòniques que va presentar el 1566, segueix de prop el document precedent del seu mestre, al qual de ben segur hauria acompanyat en la campanya de l’any anterior. Les dimensions i escala del producte són més petites i la qualitat de dibuix no ateny la del model. La part d’Utiel va encarregar el seu document alternatiu a Bernardo de Oviedo, un bon pintor de Conca. Va plasmar artísticament i de la millor manera l’àmbit à vol d’oiseau. Deixant de banda modificacions en la disposició dels pedrons de les fitacions, la qual cosa fa Binimelis en la seva panoràmica, de Oviedo també es va valer del document de Munyós per a orientar el treball.

El Planispherio de Jeroni Munyós i Miguel de Hervías porta una considerable informació complementària al mapa en la forma de rètols explicatius i de topònims, tots els quals són degudament interpretats en el text del llibre. En canvi, el de Binimelis i el de Oviedo no en porten. Per a completar el repàs dels components dels tres documents gràfics, els

autors aporten un estudi molt detallat de la persistència en el temps de les entitats de població simbolitzades als mapes. Les nombroses fotografies actuals de les viles, els masos, els aixoplucs i els santuaris, així com de les ampliacions de les seves figuracions en els mapes, són un recurs excel·lent per a una millor comprensió, si calia, de l’explicació textual. En aquest context, diguem-ne pedagògic, aquest llibre és un model d’equilibri entre text i il·lustració de tota mena, és a dir reproduccions dels mapes d’època, cartografia actual de recolzament, fotografies panoràmiques i de detall, diagrames i taules. Els autors hi han dedicat una feinada considerable per a deixar-ho tot en bon ordre i intel·ligència. Com a petit reconeixement, valgui la còpia del just colofó que tanca el llibre: “El present llibre, fruit de l’assidu escorcoll de l’arxiver Francesc Torres i de l’afany cartogràfic del professor Vicenç M. Rosselló, ha estat confegit amb diligent cura als obradors de PUV i estampat a les premses de LAIMPRENTA CG en la tardor de l’any crític de 2012. LAVS DEO.” [Pau Alegre, maig de 2013]